LA DECISIÓ DE BRANDES. Eduard Márquez

“Cinc dies de febrer”, una novel·la anterior d’Eduard Márquez, m’havia deixat fred (era tan abstracta!). Aquesta altra, “La decisió de Brandes”, m’ha interessat més, potser perquè toca més de peus a terra: els nazis, l’expoliació del patrimoni artístic, els camps d’extermini, la tràgica vida del protagonista (se li ha mort tothom i a més és un malalt terminal)… Márquez escriu molt bé, molt polit, tant que ell mateix a vegades pensa que en fa un gra massa, i llavors inclou una vulgaritat, que realment desentona. Aquesta novel·la comença i acaba amb un dilema (¿cedir a l’opressió o resistir-la?), però en realitat -i això m’ha sorprès força- tot el pes dramàtic se l’enduu la biografia del protagonista. Hi transitem amunt i avall, i hi ha fragments molt bons i algunes reflexions interessants. La sensació final és que al llibre li falta alguna cosa. Potser és la credibilitat: no m’acabo de creure el narrador, el que m’explica em sembla una mica de segona mà. Però això no crec que sigui un problema de la novel·la, sinó un problema que tinc jo quan veig la foto de l’autor i el seu any de naixement (1960).

NOVIAZGO Y MATRIMONIO. CUENTOS. Anthony Trollope

Anthony Trollope (1815-1882) va ser i és encara un escriptor molt popular a Anglaterra. L’actor Alec Guinness, per exemple, no viatjava mai sense un Trollope a la maleta. També l’exprimer ministre John Major és un gran aficionat a les seves novel·les. No és d’estranyar, perquè Trollope té aquelles virtuts literàries que gairebé només es troben en els escriptors anglesos: lleugeresa, encant, una suau ironia i una profunda humanitat. Per desgràcia, per aquests verals Anthony Trollope és un desconegut. En català no s’ha traduït res, i en castellà molt poc. Ara ha aparegut aquest llibre de contes, que encara que és molt interessant, no és gaire representatiu. En realitat, els puntals de l’obra de Trollope són dos cicles de novel·les: el cicle de Barchester, sobre els afers sentimentals i laborals del clergat; i el cicle dels Palliser, sobre la vida pública i privada dels parlamentaris anglesos. Cadacun d’aquests cicles consta de sis novel·les ben gruixudes. La meva dona s’ha llegit tot el cicle de Barchester i diu que és una meravella. Bé, a l’espera que algú s’animi a traduir i publicar les grans novel·les de Trollope, podem fer l’aperitiu amb aquest llibre de contes.