De l’a-cristianisme a l’a-teisme.

Normalment en la nostra societat, fortament dominada pel cristianisme, la persona lliurepensadora comença a dubtar de l’existència de déu. És a dir, del déu del cristianisme, la religió monoteista que ens envolta. També busca les contradiccions i sense sentits dels llibres sagrats, és a dir, dels llibres revelats als cristians, bíblia o evangelis. Com seria també el cas de persones immerses en societats sota el judaisme i l’islamisme, les religions monoteistes i amb llibres revelats (també anomenades religions de llibre) agrupades sota l’epígraf de religions abrahàmiques.

Això està molt bé des del punt de vista que la defensa de la llibertat de consciència es fa en el context vital en que una o unes religions dominants concretes tenen molt de poder d’influència. Les confessions religioses ostenten poder econòmic, hegemonia social, influència política, suport institucional i privilegis legals suficients per dominar ideològicament la societat. Per a la seva reproducció controlen l’educació dels infants passant pels mitjans de comunicació i el domini de l’espai públic, etc. i és des d’aquests àmbits que hem de fer front a l’alliberament de consciència de tota la societat. És important la lluita directa dels ateus contra les confessions dominant.

Però no podem reduir l’àmbit de l’ateisme a l’oposició a les religions entre les quals ens ha tocat viure. Seguin aquest procés de forma inductiva i mecànica arribaríem a la conclusió que un ateisme universal, total i global hauria de ser coneixedor de tots els deus existents i «morts» ( perquè les societats que els adoraven han mort i ja d’alguns déus ni tenim notícia) i de totes les religions (no només de la religió «veritable» monoteista i de llibre que ens envolta) i rebatre les seves doctrines per poder dir «ni déu ni els déus existeixen». Com que la feina és feixuga i sobrehumana, caldria buscar un s altres camins.

De la definició d’ateisme de la wikypedia:

L’ateisme és, en el sentit més ampli, l’absència de creença en l’existència de deïtats. En menor mesura, l’ateisme és el rebuig a la creença que hi ha deïtats. En un sentit encara més estret, l’ateisme és específicament la posició que no hi ha deïtats. L’ateisme es contrasta amb el teisme, que, en la seva forma més general, és la creença que existeix almenys una deïtat.

La definició constata que l’ateisme no és una altra creença (com moltes vegades s’entesten els creients en etiquetar), és la falta de creença o rebuig de la creença o la negació de les deïtats. Aquí podríem indicar que la càrrega de la prova recau sobre qui afirma l’existència de o dels déus (veure la «tetera de Russell»). Negar-la, per tant, no és una creença. Sobre aquest aspecte cal assenyalar l’aparició de religions burletes o paròdiques com els Pastafaris.

Podem dir que els ateus acceptem el mon físic real que es fa evident al nostres sentits i coneixement, a l’Univers. I que no accepten creences que volen anar més enllà de qualsevol evidència. Veiem com apareix l’Univers en Wiquipedia:

L’Univers és tot espai i temps i els seus continguts, inclosos els planetes, les estrelles, les galàxies i totes les altres formes de matèria i energia. Encara que la grandària espacial de tot l’Univers encara és desconeguda, és possible mesurar l’univers observable.

La definició detallada  més endavant:

L’Univers físic es defineix com l’espai i el temps (col·lectivament anomenat espai-temps) i els seus continguts. Aquests continguts comprenen tota l’energia en les seves diverses formes, incloses la radiació electromagnètica i la matèria, i per tant els planetes, les llunes, les estrelles, les galàxies i els continguts de l’espai intergalàctic. L’Univers també inclou les lleis físiques que influeixen en l’energia i la matèria, com ara les lleis de conservació, la mecànica clàssica i la relativitat.

L’Univers es defineix sovint com “la totalitat de l’existència”, o tot el que existeix, tot el que ha existit, i tot el que existirà. De fet, alguns filòsofs i científics recolzen la inclusió d’idees i conceptes abstractes, com la matemàtica i la lògica, en la definició de l’Univers. La paraula univers també pot referir-se a conceptes com el cosmos, el món i la natura.

El la línia de considerar l’Univers com la «totalitat de l’existència», la meva proposta de l’AXIOMA GENERAL DE L’ATEISME seria aquesta:

El Univers és l’espai, el temps, la matèria i l’energia relacionats en un tot més enllà del qual no hi ha una realitat sobrenatural diferent.

COROLARI:

En cas d’existir una altra realitat diferent no observable, també formaria part de l’Univers. Formaria part de l’Univers no observable.

(Aquest article ha estat publicat a Gaietà Ripoll, el bloc d’Ateus de Catalunya  https://gaietaripoll.blogspot.com/2018/07/de-la-cristianisme-la-teisme.html )

Eagle Nebulosa NASA. L’Univers es defineix sovint com “la totalitat de l’existència”, o tot el que existeix, tot el que ha existit, i tot el que existirà.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.