Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

30 de gener de 2013
12 comentaris

Els valors estan canviant

Fa ja més 50 anys Bob Dylan cantava “Els temps estan canviant” a on avisava a la generació dels seus pares que una nova societat s’estava gestant amb valors diferents dels que fins aquells moments regien en la societat americana.  Recordo quan jo era jove, se’m fotíem de les pel·lícules d’Hollywood a on els protagonistes sempre anaven al psicòleg o es divorciaven cada, dos per tres.

Aquests darrers mesos la meva vida ha canviat radicalment. He passat a tenir més o menys clar quin futur m’esperava pels propers anys, a no saber que pot passar d’aquí uns mesos. Després de 10 anys de casat amb dos fills de 9 i 7 anys, em torno a separar per segon cop. Encara que tinc experiència prèvia, no és pas fàcil. Més vivint a Alemanya sense família i amics.  Però a nivell anímic, la diferència que trobo respecte al primer divorci, és que ho estic portant més o menys bé. No crec que sigui no només l’experiència prèvia o l’edat, sinó que crec que avui en dia, estar separat o divorciat ja no és cap excepció. És cada dia més normal.

Quan amb la meva exparella vam explicar als nostres fills que ens separaven, la veritat és que s’ho van prendre més o menys bé.  La petita Nina, que té  7 anys va dir, “Igual que la Irene i la Silvià” . De fet la majoria  dels amics dels meus fills tenen els pares separats o divorciats. Ara bé, això no treu que no els hi afecti. De moment, per sort, entre nosaltres la cordialitat és bona malgrat tot.

Fa temps que es va acabat allò de què et cases amb la teva parella fins que la mort et separi. Els valors que abans regien les relacions de parella, estan canviant molt ràpidament a la nostra societat.

Però pels espanyols el valor de la unitat de (S)pain sembla que sigui inalterable i eterna. Sembla que no s’han adonat que en els darrers anys, han aparegut molts nous estats i que l’excepció són els Estats com (S)pain format per diferents nacions.

Els espanyols hauran d’acceptar que la unitat de (S)pain es trencarà.

Els temps del que el marit tenia més o menys barra lliure per sotmetre a la muller per impedir que aquesta és separés fa temps que es va acabar. De la mateixa manera, els temps que un Estat tenia barra lliure per sotmetre a un poble per impedir que es independitzés, també s’han acabat. Si això passés seria la fi de la Unió Europea si aquesta ho permetés. 

El que passa ara a Catalunya, és que necessita creure en ella mateixa que es pot separar sense rebre la violència sistemàtica que (S)pain l’ha sotmès durant aquests darrers 300 anys d’història.

 

Endavant les atxes!!

  1. LA SEPARACIO ,LA NOSTRE DE ESPANYA ESCLAR,ES INEVITABLE,PERO ES EVIDENT QUE NO SERA “PACTADA”……AIXI QUE JA CAL “QUE NOS ATEMOS LOS MACHOS”COM DIUEN ELLS,L’ASETJAMENT SERA LLARG I PER FAM…..CAL SER REALISTES,I DEIXARNOS DE FLORS I VIOLES.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!