Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

10 de novembre de 2012
2 comentaris

Diari d’un català a punt de ser lliure. Una vegada començat el camí no ens aturarem fins arribar al destí: La independència.

Avui som dissabte 10 de Novembre de 2012,  demà farà dos mesos del #11s2012. El dia s’ha llevat plovent,però no fa molt fred, estem a 8 graus. Després d’esmorzar aprofitant que la dona dormia, ahir va tenir un sopar amb una amiga i va tornar tard,  he anat a fer la caminada sota la pluja mentre escoltava l’entrevista al Professor Sala i Martín d’ahir a Catalunya Ràdio. Excel·lent com sempre, a mi m’agrada molt com s’explica sobretot perquè és molt didàctic. El que ha dit del per què Europa i sobretot (S)pain seran els primers que voldran que Catalunya independent continuí dins de la UE, coincideix amb el que jo fa temps he escrit en aquest bloc. Però ell ho explica amb dades concretes i amb més evidències. Recomano escoltar-ho.

Quan he arribat a casa, la dona ja havia marxat a córrer.  M’he dutxat i he baixat al soterrani a llegir la premsa per Internet. He vist les notícies sobre els vídeos infames i demagogs que el PP està fent. El vídeo sobre que en una Catalunya independent els que tenen el cognom García els obligaran a canviar-ho és patètic. Però a més han triat un cognom que és tant català com Pujol!!. Un quan veu aquestes errades tan grans i que pensen del moviment independentista català, arriba a la conclusió que són molt estúpids i per tant segur que aconseguirem la independència ben aviat i no serà pas tant complicada com ens pensem a priori.

En l’Ara Premium hi ha un article de Miquel Puig amb el títol “Les raons dels altres (4): els utòpics” a on parla de les raons dels unionistes que reconeixen que no és possible tornar enrere i continuar com fins ara, però que la independència tampoc és la solució, mentre promouen una solució intermèdia. El Miquel Puig desmunta una per una les premisses que es basen els unionistes, malgrat diu que en el millor dels casos es podria aconseguir alguna d’elles, però que són tant o més difícils que aconseguir la independència. Però al final diu el millor de tot “És a dir, les solucions intermèdies entre l’statu quo i la independència són probables. Tanmateix, quanta ingenuïtat per part dels que les proposen! Perquè l’únic camí que podria portar a la taula de negociació i a la millora de la situació de Catalunya dins d’Espanya és el que està seguint Artur Mas: la decisió sincera -i per tant convincent- d’escindir-se.”

Això dona de pensar una mica. Tot aquesta fermesa que mostra el MHP Mas i CiU per aconseguir l’estat propi només una estratègia per aconseguir que (S)pain accepti pactar una solució intermèdia?

Jo no dic que no sigui possible que algun dirigent de CiU, especialment del sector d’Unió amb Duran i Lleida com a màxim representant, estigui en aquesta tessitura, però estic convençut que (s)pain per la seva història, per la seva idiosincràsia i perquè és la raó d’existència de (S)pain, mai ho acceptaran. Igual que van fer en les altres colònies, preferiran abans arribar al trencament que pactar. Per això jo estic molt confiat. Una vegada hem començat el camí cap a la independència no ens podran aturar fins que arribem al final, és més, sóc dels que creu que arribarem més gràcies a la intransigència, menyspreu i coaccions de (S)pain que per mèrits propis.

Endavant les atxes!!

Dissabte 10 de Novembre de 2012

Karlsruhe . Alemanya

  1. Quin riure això dels cognoms. hehehe
    No només persegueixen i amenacen els avis de les residències i els pagesos de les ajudes europees sinó que ara els hi faltava ho dels cognoms.
    Fan riure per no plorar. Quin país.

    Sempre amb crítiques mai amb fets. No entenc com és que encara els voten tants. Bé, potser si. És la cultureta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!