El delicte d’odi, arma del Nacional-Catolicisme.

El nou comodí del totalitarisme, el delicte d’odi, fixat en l’article 510 del Codi Penal (CP) i interpretat amb la mateixa impunitat i descaradura que el 155 de la Constitució, suposa l’arma judicial d’aniquilació i silenciament de la dissidència on no poden emprar directament les porres en la salvaguarda dels seu privilegis.

D’entrada, el que es coneix com a «hate crime» és traduït com a delicte «de» odi, en que l’odi és consubstancial al delicte, no com a delicte «per» odi, que implicaria causa o motiu d’un fet delictiu objectivament determinat com a tal en el CP; per exemple: la destrucció d’un bé, un homicidi, una agressió, una amenaça, un insult, una vexació, la denegació d’auxili, un robatori, etc.

En aquesta tessitura, primerament cal apreciar que el que s’expressa és exactament odi i no cap altre sentiment anàleg, com l’aversió, l’antipatia, el menyspreu, etc., tot un núvol de conceptes difícils de precisar.

En segon lloc destacaria com s’aplica l’article 510 del CP que en principi es pensaria destinat a la defensa de col·lectius vulnerables:

“Articulo 510

1. Serán castigados con una pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses:

a) Quienes públicamente fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad.”

Però la utilització pràctica és totalment la contrària, la protecció de les institucions de l’Estat com la Policia Nacional o la Guàrdia Civil a Catalunya en assumptes en que no poden utilitzar les porres, com les dificultats d’allotjament en establiments en els poblats devastats per la violència de l’Estat l’u d’octubre. L’Estat utilitza aquest article contra els responsables dels establiments en defensa dels col·lectius policials com si aquests fossin discapacitats.

On no arriben les porres del Nacional-Catolicisme espanyol per protegir la monarquia franquista de les ànsies de llibertat catalanes, arriba l’article 510.

Aquest article del delicte d’odi 510 del CP protegirà igualment les potents institucions religioses com l’Església Catòlica del Concordat, les altres religions cristianes o l’Islam dels estats dels petrodòlars establerts a Catalunya, etc.. Les víctimes seran els laïcistes o lliurepensadors que gosen expressar les seves idees i defensar públicament els seus drets o una escola laica, per exemple. El Nacional-Catolicisme continuarà «por el imperio hacia dios» amb el vernís multi- o pluri- religiós que més que estat de llibertat religiosa és de protecció especial a les creences religioses i tota mena de supersticions, es tracta de mantenir privilegis medievals més que de promoció de la ciència i la raó.

El Nacional-Catolicisme aplica el 510 als que estan en terra per suposat odi als de les porres.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.