Quines accions de resistència no violenta haurien de fer?
Jo no ho sé, però crec que tallar les carreteres i carrers no és ni resistència (és una iniciativa, no respon a una agressió dels afectats cap a nosaltres) ni pacífica (suposa violència, limitació de llibertat cap a una ciutadania motoritzada indiscriminada).
La vaga general també es un procediment indiscriminat que ens afecta a tots i especialment als més desemparats, encara que d’efectes polítics més contundents.
Caldrien accions més dirigides a objectius precisos, potser pensar en el lloc de feina com a espai d’intervenció política.
Pels funcionaris, l’Assemblea ha emitit fa dies un comunicat :
L’Assemblea publica recomanacions als funcionaris davant el canvi polític
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No hi estic d’acord (o completament d’acord). No totes les treballadores i treballadors som funcionàries, portar una samarreta o un lema reivindicatiu al lloc de treball quan ets funcionari pot general debat, a la empresa privada dures un dia, amb la qual cosa es sumen dos problemes; el del país i el teu personal al haver-te quedat sense feina.
Tens raó, Meló Ninotaire. Et jugues el lloc de treball. Cadascú ha de valorar la seva situació amb molta cautela . No volem ni herois ni martirs. Els funcionaris amb plaça són uns treballadors privilegiats i poden fer moltes més coses. Encara així per salvar els funcionaris dels riscos el govern ha fet com ha fet el seu camí no violent ni de força . Cal pensar molt què fer.