Castell de somnis de Francesc Aguilar

//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//

4 de novembre de 2017
2 comentaris

Desobediència civil i resistència pacífica.

Quines accions de resistència no violenta haurien de fer?

Jo no ho sé, però crec que tallar les carreteres i carrers no és ni resistència (és una iniciativa, no respon a una agressió dels afectats cap a nosaltres) ni pacífica (suposa violència, limitació de llibertat cap a una ciutadania motoritzada indiscriminada).

La vaga general també es un procediment indiscriminat que ens afecta a tots i especialment als més desemparats, encara que d’efectes polítics més contundents.

Caldrien accions més dirigides a objectius precisos, potser pensar en el lloc de feina com a espai d’intervenció política.

Pels funcionaris, l’Assemblea ha emitit fa dies un comunicat :

L’Assemblea publica recomanacions als funcionaris davant el canvi polític

És més dificil, però molt més efectiu l’acció en l’entorn laboral.
  1. No hi estic d’acord (o completament d’acord). No totes les treballadores i treballadors som funcionàries, portar una samarreta o un lema reivindicatiu al lloc de treball quan ets funcionari pot general debat, a la empresa privada dures un dia, amb la qual cosa es sumen dos problemes; el del país i el teu personal al haver-te quedat sense feina.

    1. Tens raó, Meló Ninotaire. Et jugues el lloc de treball. Cadascú ha de valorar la seva situació amb molta cautela . No volem ni herois ni martirs. Els funcionaris amb plaça són uns treballadors privilegiats i poden fer moltes més coses. Encara així per salvar els funcionaris dels riscos el govern ha fet com ha fet el seu camí no violent ni de força . Cal pensar molt què fer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!