Castell de somnis de Francesc Aguilar

//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//

26 de juny de 2017
0 comentaris

El cos de la dona en l’Islam i en el capitalisme.

Negació/ invisibilització/ocultació/empresonament, mutilació genital del cos impur de la dona en l’Islam , comercialització/cosificació del cos en el capitalisme, (“cosificació” no ve de “cos” sinò que es tracta de “cosa”). Podem justificar una barbaritat per l’existència de l’altra?

Anem a pams

Segons la viquipèdia:

“La cosificació de la dona és l’ús que es fa d’una dona en particular, del concepte de dona o de la seva imatge per a finalitats que no la dignifiquen com a ésser humà, com per exemple qualificant-la en funció de la seva bellesa o de la seva correspondència amb el desig sexual masculí, sense fer referència ni a la seva capacitat racional ni a la seva dignitat humana. Sovint el cos de la dona es mostra i tracta com un mer objecte que ha de ser explotat i exposat, de vegades juntament amb altres objectes i productes.

La cosificació (de “cosa”) o objectització (d'”objecte”) de la dona és un concepte sorgit de les teories feministes, que consideren que és una conseqüència de la desigualtat social entre sexes. Exemples típics de cosificació de la dona són l’ús que se’n fa a la majoria de la pornografia, els implants de mames i en general la cirurgia plàstica per a embellir-se i, en els mitjans de comunicació, l’ús del seu cos com a objecte publicitari i el concepte de sex symbol. De fet, la forma més freqüent n’és la cosificació sexual, en la que la dona és tractada com a un objecte sexual a disposició de l’home. Els homes que no veuen les dones com a iguals, per a no compartir el seu poder, les idealitzen i així les converteixen en objecte, com és el cas de les models i les “muses”.

Un cos de dona fent d’objecte: taula

“El burca (de l’àrab برقع, burqu‘ o burqa‘) és una vestimenta tradicional que porten algunes dones de certs països musulmans (en especial a l’Afganistan i en zones del Pakistan i de l’Iran) basant-se en una interpretació estricta del codi islàmic del vestit o hijab, segons la qual la dona hauria de cobrir-se completament en públic.

N’hi ha diversos models, dels quals se’n poden destacar dos: El primer, usat al sud de l’Iran, és un tipus de vel que es lliga al cap i que cobreix la cara a excepció d’una escletxa a l’altura dels ulls perquè la dona hi pugui veure. L’altre és l’anomenat txadri i conegut com a «burca completa» o «burca afganesa», roba d’una sola peça que cobreix el cos de cap a peus i que sol ser de color blau. Aquí, per a veure-hi, hi ha un vel reixat que permet que la dona miri però que evita que la gent li vegi els ulls. A Occident, el mot «burca» se sol assimilar actualment al txadri o burca completa afganesa. Tampoc no s’ha de confondre amb el nicab, un tipus de vel que cobreix el cap i la cara, però no el cos, i que sol ser negre. De vegades, hom parla de «vel integral» en parlar de vels que cobreixen la cara, com el burca o el nicab en contraposició als vels que no ho fan, com el xador o més àmpliament el hijab”.

Dona afganesa duent el txadri

“La clitoridectomia consisteix en l’extirpació o ablació del clítoris amb medis quirúrgics rudimentaris o no, normalment acompanyada de la mutilació de part dels genitals externs femenins a fi d’evitar sentir plaer sexual, que les dones puguin arribar verges al matrimoni i en mantinguin la castedat després. Les dones no sotmeses a aquesta mutilació són considerades impures i poden arribar a ser rebutjades en les cultures on es practica. A alguns països es fa de manera sistemàtica i rutinària, mentre que a d’altres es justifica amb fins mèdics que tercers països no consideren provats ni inevitables.

L’ablació és una pràctica preislàmica. Encara que alguns religiosos situen l’ablació entre els preceptes de la fe musulmana, la mutilació genital femenina ja es practicava a Àfrica temps abans que existís l’Alcorà. A les comarques de Girona, el 100% de dones subsaharianes majors de 30 anys en 2010 han patit aquesta mutilació. El 85% de les subsaharianes instal·lades a Espanya que van patir ablació van perdre tota la part externa del clítoris, la pell que l’envolta i els llavis menors. L’altre 15% viu amb tota la zona sexual clausurada per una cicatriu, ja que els van cosir els llavis majors de punta a punta, i disposen d’un únic forat pel qual expulsen orina i menstruació”.

Grau de prevalença de la mutilació genital femenina a l’Àfrica

Qui dóna més? Què és pitjor? Em sembla que no hi ha espai a l’especulació i a comparacions entre uns i altres per tal de minimitzar l’horror de totes aquestes perversions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!