Defensar la pròpia societat d’invasions massives, ja siguin turistes o immigrants no és xenofòbia, cal una resposta mesurada i racional de protecció, regulació estricta de l’estat de dret i del benestar.
També és rellevant el caràcter impositiu o violent d’aquestes invasions. Ateisme o antiislamisme és salut i pau, no és pas xenofòbia i ni molt menys racisme (d’altra banda, ni les religions es corresponen amb les ètnies ni les ètnies amb les religions, excepte en el cas de les religions racistes, endogàmiques o no expansionistes). Calen mesures constitucionals per construir un estat veritablement laic (i no multiconfessional com l’actual, que condueix al desastre per subvencionar rituals irracionals i supersticions violentes). El repte demana un sistema educatiu i mitjas de difusió de qualitat desintoxicadors de les ideologies magic-religioses.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un estat laic no està renyit amb una societat multiconfessional. Són dues coses que poden cohabitar (per exemple els EUA d’Amèrica).
Una cosa és subvencionar institucions i fundacions (ja siguin religioses, polítiques, sindicals, ideògiques…) i una atra és prohibir que les persones siguin lliures per creure el que hom vulgui o cregui convenient.
[El peu de foto pot incorrer a errors interpretatius. Normalment, a les piscines no són admeses persones nues (desvestides). Quin problema -objectiu- hi ha en la utilització del “burkini”? El mateix que la utilització del “monoquini”: cap].
I sí, la turismofòbia, com la islamofòbia (o la cristianofòbia o la judeofòbia) poden ser manifestacions molt semblants a la xenofòbia… o a la histèria totalitària.
Atentament, i bona setmana