Castell de somnis de Francesc Aguilar

//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//

19 de març de 2017
3 comentaris

Espai laic públic i àmbit personal privat.

Les religions ritualistes (com són les que conec), quant a més a més són aliades d’estats confessionals, aconsegueixen implantar el poder i les pors religioses al si de la societat i la seva manifestació pública de forma ofegant i omnipresent. L’individuo només s’allibera dels seus rituals i sacrificis en certa mesura en l’àmbit privat, com passa en el món islàmic amb el ramadà etc.

El laïcisme en la seva implantació en els estats actuals no és ni confessional, ni pluri ni multi confessionalista, consisteix en tot allò contrari a l’estat confessional ritualista d’una única religió o per hipertròfia religiosa, protector de tota religió, fe o creença sobrenatural.

L’esta laic català de la república a la que aspirem els ateus es troba per tant en l’extrem oposat d’un estat ecumènic subvencionador de totes les religions que demanin l’aixopluc econòmic de les arques públiques i les prebendes institucionals. I per sobre de tot en contra que les religions fiquen cullera en l’educació obligatòria, pública, concertada o privada.

Un esta laic del segle XXI ha de defensar i protegir l’efectivitat de la neutralitat de l’espai públic i assegurar l’educació no marcada en el camp de les creences en l’àmbit sobrenatural i més enllà de la mort. I també i en la mateixa intensitat defensar i protegir l’absoluta llibertat en l’àmbit privat i personal de la llar i les associacions privades per opinar i creure en tot allò que es vulgui, sempre que les conseqüències i accions no atempten a la seguretat ni afecten a la llibertat de la resta de mortals.

D’aquesta forma els rituals religiosos oficials com misses i els rituals populars com processons de setmana santa haurien de realitzar-se en els recintes privats com temples o campaments, sense obstaculitzar les vies públiques. I si hi ha problemes de finançament, no cal fer més mesquites ni sinagogues, que les esglésies cristianes acceptaran per un mòdic lloguer altres cultes abrahàmics ja siguin islàmics o jueus en horaris compatibles.

No religion
  1. Molt d’acord en la separació esglésies / Estat. L’Estat no hauria de finançar cap organització “a fons perdut”. I quan dic “organització” em refereixo a organització religiosa i a qualsevol altra de tipus ideològic (com ara partits polítics, sindicats, col·lergis professionals, fundacions, organitzacions empresarials, col·lectius feministes, masclistes o LGTBIZP).
    Respecte al binomi “Estat confesional = Estat lliberticidi”, aquesta igualtat no sempre és veritat. Només cal veure els Estats del nord d’Europa, on són “confessioinals” però és pot dir que són bastant més amatents de les llibertats que molts que es fan dir “no confessionals”, “laics” o “ateus”. També caldrià dir que la confessionalitat de l’Estat no és cap favor a la doctrina que diu pertanyer l’església “estatal” [Només cal veure l’exemple a l’Estat espanyol, on durant anys i panys ha estat un Estat nacional catòlic romà. Els fruits d’aquestes oficialitats moltes vegades han estat la indiferència i l’odi vers tot el que faci olor a religió… Pot ser -vagi a asber- és això el que vol l’església católica: la banalització del fet religiós i la secularització de la societat, fent apareixer al seu cap com un defensor dels drets himans per sobre de qualsevol altra autoritat].
    Si un centre d’ensenyament és privat (el que vol dir que no rep cap subvenció de l’Estat o de qualsevol institució pública), on veu vostè el problema perquè tingui un ideari religiós (o ideològic) i que el transmeti als seus usuaris? Pensi que històricament les institucions nascudes fora del circuit “oficial” [estatal] han estat les que han fet crèixer la idea de llibertat (exemples: la Escuela Moderna d’en Ferrer Guardia, les escoles Waldorf, les diferentes Internacionals obreres, les societats obreres, etc., etc.).
    Pensi que d’adoctrinament, ara i en aquest país, existeix a qulasevol escola (sigui privada, concertada o pública).
    Sobre les activitats religioses a la via pública, compte en començar a prohibir segons què, perquè al final pot ser també algú dirà prohibir qualsevol manifestació política o els castellers.
    Alguns centres de titularitat píublica, amb la cantarella de laicitat, volen donar arguments a la ignorancia (per posar exemple real, dir que un llibre que tracta dels 500 anys de la Reforma [“protestant”] d’en Martí Luter és un llibre que fa proselitisme de la Reforma. La meva resposta va ser que amb el mateix argumentari també hom podría dir que un llibre que tracti de la Revolució soviética és un llibre que fa proselitisme dels bolxevics i del comunisme… una autèntica niciesa).

    Atentament

    1. JRRiudoms, hem preguntes ” Si un centre d’ensenyament és privat (el que vol dir que no rep cap subvenció de l’Estat o de qualsevol institució pública), on veu vostè el problema perquè tingui un ideari religiós (o ideològic) i que el transmeti als seus usuaris? Pensi que històricament les institucions nascudes fora del circuit “oficial” [estatal] han estat les que han fet crèixer la idea de llibertat (exemples: la Escuela Moderna d’en Ferrer Guardia, les escoles Waldorf, les diferentes Internacionals obreres, les societats obreres, etc., etc.)”.
      La meva resposta: l’ensenyament obligatori en un estat democràtic (independentment d’iniciativa i finançament privat o públic) hauria de partir d’un consens en una formació ciutadana socialment cohesionant i una formació científica ben estructurada des de les idees de llibertat de pensament com les que vosté comenta de l’Escola Moderna de Ferrer i Guardia etc.
      Això ho trobo molt dificil d’assolir en un adoctrinament sectari per la coacció i la por religiosa des de l’infància al qual només una personalitat adulta i madura pot fer front amb èxit.

    2. Malhauradament, l’adoctrinament sectari no és exclussiu de les escoles o centres d’ensenyament privats. Avui en dia, ara i aquí, a tots els centres públics de ca nostra hi ha un adoctrinament a-científic -l’adoctrinament ideològic- en alguns aspectes que afecten la vida de l’alumnat i el seu entorn familiar.
      No totes les escoles religioses han de ser sectàries pel fet de transmetre uns valors ètics i morals concrets. Per exemple, és sectari ensenyar el creacionisme i alhora la teoría de la evolució? No és millor això que no pas ensenyar només una sola teoría o creença?
      Respecte a l’Escuela Moderna d’en Ferrer Guardia, allà s’utilitzava algún llibre que sota argumentació científica [sic] hom podría treure raons per sostenir el racisme. No idolatrem la ciència (ni cap altra cosa). Massa sovint la idolatria (ideológica, ja sigui religiosa o científica) ha comportat dolor i patiment en guerres i violència.

      Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!