No crec en altres món, no crec en déus. Considero que la fe o creences en allò sobrenatural o més enllà de la mort no són virtuts sinó pel contrari una rèmora, una trampa i un camí sense sortida pel pensament humà «La primera gran virtut de l’ésser humà va ser el dubte, i el primer gran defecte la fe» (Carl Sagan) .
No sóc per tant ni catòlic ni vaig a missa.
Farem una celebració laica del Dia del Pare avui 19 de març, no celebrarem amb “Rioja Antaño” com l’anunci de la portada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo tampoc en sóc de catòlic romà (i no vaig a missa).
Sóc cristià i formo part d’una església, on ens combreguem per estudiar la Parula de Déu i tenim cultes el divendres a la posta de sol i el dissabte matí, a més d’altres activitats el dissabte a la tarda i el dimecres tarda i vespre.
En cap cas no em considero “superior” a vostè. Ni més Intel·ligent ni més espiritual. Però tampoc em considero “inferior”. Defenso el dret que vostè té per viure segons la tria que vostè haga triat (tot i que això no m’impedeix per fer proselitisme de les meves creences), de la mateixa manera que defenso el meu dret a viure segons les meves tries (i accepto les opinions alienes que hom pugui fer-me perquè canviï d’opinió o de fer).
“Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no ve al Pare sinó per mi”
“I coneixereu la veritat, i la veritat ius farà lliures”
(Paraules de Jesucrist, a l’Evangeli segons Joan, 14:6 i 8:32).
Atentament
JRRiudoms, evidentment sempre des del respecte a les persones, però llibertat d’opinió sobre les idees i comportaments
Evidentment, totalment d’acord.
Atentament
JRRiudoms
Jo si que em considero “superior” a vostè. Al menys al seu criteri per decidir les creences i els valors que guien la seva vida.
Creure en qualsevol de les més de 1.400 religions que hi avui al món, cadascuna amb els seus deus, paradisos i inferns, es ben poc racional.
Les coses clares.
No li negaré la seva consideració de “superioritat racional” (vist el retrat).
Una altra cosa: Què té a dir vostè sobre el meu criteri a l’hora de decidir les creences i els valors que guien la meva vida? Per començar, crec que no coneix el “meu criteri”.
Respecte a la racionalitat o no en creure en déus, paradisos i inferns; crec que és tan irracional creure a ulls clucs en els déus com creure a ulls clucs en la ciencia, la raó o el materialisme dialèctic.
Atentament
La gran errada o falacia al comparar religio i ciència o religiò i filosofia en aplicar categories religioses tant a la ciència com a la filosofia, que precisament per no ser religions estan afortunadament mancades d’elles. La primera i principal categoria de la qual no participen ni les ciències ni la filosofia és la fe.
Per això li contestaré senyor JRRiudoms que la forma d’aproximar-se a la ciència no és precisament “creure a ulls clucs en la ciencia, la raó o el materialisme dialèctic.” La ciència no funciona amb fé ni creences en el sentit que utilitza la religió el terme “creure” i “fe”.
No em negarà que hi han individus que s’arrapen a les creences científiques com alguns religiosos s’arrapen als seus dogmes. La meva fe [la fe que jo tinc] em fa mès lliure; que hi hagi gent que estigui encarcerat en una fe, no vol dir que tota fe o creença religiosa sigui un entrebanc per la llibertat humana.
Atentament
JRRiudoms, no jutjo ni comparo persones, contrasto arguments. Considero que les creences, pel fet de ser -ho, han de ser rebatudes, però no vull avaluar les persones.
Salut
Disculpa Marta, però no m’interessa discutir sobre superioritats, en aquest moment penso que no es tracta de superioritat de persones sinó de confrontar arguments.