Castell de somnis de Francesc Aguilar

//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//

2 de juny de 2015
0 comentaris

Del “per què” del món al “per a què” de la nostra existència.

A la biosfera com a fet singular a l’Univers que habitem  hi ha intenció cap al món, anticipació i l’ànim de fer per sobreviure, com el moviment per cercar i atrapar l’aliment. L’ésser viu es mou per un propòsit, a voltes premeditadament amb la voluntat de fer pel seu interès, normalment relacionat amb la supervivència individual o col·lectiva. En l’ésser humà sabem que existeix el futur com a representació o previsió la qual cosa permet la planificació d’accions coordinades per assolir objectius complexos.

Al marge del món insòlit de la vida, hi ha la realitat que coneixem i que regeix pel principi de causa i efecte. A l’Univers hi ha unes condicions d’origen que provoquen resultats, hi ha conseqüències a un esta inicial. No existeix però anticipació ni una finalitat en el moviment còsmic. Hi ha un “per què” però no un “per a què”.

La diferència entre el moviment d’un ésser viu,  alhora que ésser en el món de la matèria i l’energia que obliga de forma determinista, es pot veure en un parell d’exemples:

Quan passegen a l’estiu amb la calor i la set, veiem una font en una plaça i decidim anar corrent a beure perquè anticipem que aplacarem la set; és un moviment amb intencionalitat, la finalitat és aplacar la set. En canvi si caiem d’un balcó d’un cinquè pis, estem funcionant com a éssers materials exclusivament. L’acceleració de caiguda té una causa inevitable i sense particular diví designi: la gravetat universal que ens lliga íntimament en qualitat de cos material amb el nostre planeta Terra . Si morim en la frenada al terra a causa de l’energia cinètica assolida transformada en deformacions, també serà inevitable i sense cap personal intenció o finalitat.

És a dir, a l’Univers no hi ha doncs plans de futur, no hi ha anticipació ni un propòsit. A l’univers hi ha un abans, un passat com a causa. I ara un present com a resultat. I aquest present dinàmic és la causa d’allò que segueix.

Quan llegeixo o sento explicacions sobre el Big Bang em recorda la paradoxa d’ Aquil·les i la Tortuga però invertida, Aquil·les (els astrofísics) mai arriba a recular a l’eixida de la carrera del temps, eixida en la qual hi és la Tortuga (la saviesa) al moment zero.

En definitiva, el “per què” de l’Univers mai ens donarà la clau del “per a què” de la nostra existència; aquest és un conte que ens hem de inventar nosaltres mateixos si és que necessitem que la nostra vida tingui un significat.

En qüestions transcendentals jo no em crec superior ni molt diferent a una estel del firmament i no necessito per a res el significat, el sentit, la finalitat o propòsit de la meva existència.

Diu-me insensat però, saps què? Que sóc feliç com un anís.

Quant a l'agost trobes una font, decideixes creuar el carrer per beure en ella.
Quant a l’agost trobes una font, decideixes creuar el carrer per a beure en ella.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!