El Campanaret

La mitjanit de dijous entrarem ja oficialment a la campanya del referèndum del 18 de juny. La Plataforma pel Dret de Decidir, que fa campanya pel no, ha renovat la web (www.tenimeldretdedecidir.org) i ha preparat un acte per aquest vespre a les Coxteres de Sants en homenatge al poeta Joan Brossa.

Si dilluns ho feia Antoni Bassas avui serà Mònica Terribas qui entrevistarà José Luis Rodríguez Zapatero des de la Moncloa. Serà a partir de tres quarts de deu per TV3. Aquesta és la primera entrevista que el president espanyol concedeix a Televisió de Catalunya. Segons es rumoreja l’entorn de Zapatero volia que l’entrevistador fos el cap d’informatius de la casa, Jaume Masdéu. El motiu és ben evident. Mentre que com diria el Monegal Jaume Masdéu no mossega sinó que fa massatges, Mònica Terribas és una periodista incisiva entre les incisives. Segur que aquesta nit tampoc ens defraudarà.

El lema del PSC presentat ahir (Sí, guanya Catalunya. No, guanya el PP) torna a fer al·lusió al PP, la qual cosa diu molt poc de la imaginació dels estrategs de la formació, que decideixen, potser conscients que això dóna resultats, apel·lar als sentits més primaris. El que busca el PSC és que el debat de l’Estatut sigui percebut en clau espanyola per mobilitzar aquell electorat que només vota a les generals. El lema en qüestió és un insult a la intel·ligència i un atac a la cohesió. Els socialistes no havien defensat sempre la condició de català de tothom que viu a Catalunya? O és que el PP no és també Catalunya? Al carrer Nicaragua saben a més perfectament que el no del 18-J serà un no en clau autodeterminista. És el vot de la dignitat el que els fa por i per això intenten desviar l’atenció amb recursos barroers, sabent que això, tot i no ser ètic, dóna resultats. Sembla ser que tot valgui perquè guanyi el sí. I si guanya el sí la Catalunya que haurà guanyat és la Catalunya submisa, la que renuncia, la que claudica, la que accepta que uns altres decideixin per nosaltres. Potser és això el que vol el PSC? Si és així que ho diguin obertament i no enganyin més a la gent proclamant-se el pal de paller del catalanisme.