Castell de somnis de Francesc Aguilar

En una entrada anterior meva em preocupava de salvar el planeta. M’agrada relacionar com Josep Cabayol i altres la erupció simptomàtica que afecta les societats humanes -d’estafa i crisi fiscal, financera i monetària; l’emergent (per ser més visible que abans) corrupció, crisi de les democràcies parlamentàries, atur, etc.- amb el marc general de crisi ecologia global de la biosfera causada per la societat industrial.

Si tinc que triar entre planeta i humans, triaré la terra que trepitjo abans que la societat que m’envolta.

Avui veig que aneu a per totes però. Avui ho farem més fàcil encara, acceptaré la fi del planeta sencer. Senyors dirigents mundials, després de la cimera de Durban veig que acabareu amb l’espècie humana i a més amb els animals i les plantes, la biosfera sencera a la porra també. Però si us plau, respecteu les neurones de Gaia, feu-me el favor de preservar la connexió de l’nternet.