Aquest cap de setmana la mort té
noms propis, l’Anders Behring Breivik i l’Amy Winehouse. El primer
com al monstre assassí, fonamentalista religiós, fanàtic polític i
eficient conspirador i executor en el seu objectiu destructiu. La segona, com a afamada
artista víctima de la seva lluita personal contra si mateixa. L’Amy és morta.
L’Anders segurament viurà molts anys
encara que podria passar un màxim de vint-i-dos anys a la presó.
Però és obligat estudiar com ha estat possible la creació d’un
monstre d’aquestes característiques. Es tracta de prevenir les
nostres societats de fets semblants a partir dels elements personals
possibles impulsors: Entorn familiar o escolar, amistats, esglésies,
grups polítics, lectures, etc.
Cal identificar les claus que expliquen aquesta personalitat per poder posar en pràctica mesures
correctores en l’educació per a la ciutadania a tots els nivells.
Això amb independència de un replantejament de la seguretat des del
punt de vista policial.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!