Platform1 Tecnologia Comercial

La catàstrofe a la web que pronostiquen alguns analistes des de la caiguda de les puntcom a principis dels 2000 no sembla estar a punt d’arribar

A finals dels anys 90 semblava que qualsevol projecte que acabi en “puntcom” era promesa de fortunes. Les empreses en línia emergien en cada cantonada del planeta tot i que, per descomptat, el focus estava a Silicon Valley, on els capitals de risc apuntaven la major part de les seves inversions. Però de sobte les il · lusions van començar a esfumar-se. Per mitjans del 2001, les cotitzacions del Nasdaq havien caigut a gairebé una quarta part dels valors de feia un any, i era evident que gran part de les companyies del primer auge de les “puntcom” no tenien plans de negocis sòlids que garantissin rendibilitat a mitjà termini.

Avui dia, molts es pregunten si l’auge de les xarxes socials no està reeditant aquesta recordada primera bombolla d’Internet. Mentre plataformes com Facebook, Twitter o LinkedIn no deixen de créixer tant en usuaris com en valoració, hi ha qui sostenen que no podran sostenir els seus negocis a la llarg del temps. Però, són aquestes empreses comparables a les d’aquella primera onada de la web? O es tracta, en realitat, de companyies sostingudes sobre bases més sòlides, amb plans de negoci robustos que permetran respondre a les demandes dels inversors?

I la web va seguir creixent

Quan es parla de 2000 i 2001 en l’univers de la web, és com sinònim de catàstrofe. Tot i això, hem de remarcar que l’avanç de l’economia en línia mai es va aturar. És cert: molts projectes van fracassar, alguns inversors de risc van veure milions esfumar davant dels seus ulls, però la realitat indica que aquelles empreses que es basaven una projecció sòlida van aconseguir sobreviure. Potser el cas més notori és el de la llibreria en línia Amazon. El seu creador, Jeff Bezos, mai va tenir inconvenient a afirmar que estava previst que la companyia perdés diners durant els primers 4 o 5 anys d’existència. Avui, l’empresa s’ha convertit en un gegant que comercialitza mundialment des llaminadures fins iPads, i ningú seria capaç de discutir la viabilitat del projecte ideat per Bezos.

Més enllà de l’esclat de la bombolla l’any 2000, el cert és que l’ambient en línia mai va deixar de expandir-se. I ho va fer, fins i tot, superant moltes de les expectatives que alguns analistes van esgrimir abans del desastre. El 1999, Forrester Research va pronosticar que, per al’any 2003, el comerç electrònic B2B, és a dir, les transaccions entre empreses, arribaria als 1.300 milions de dòlars. No obstant això, quan aquest any va arribar, fins i tot després de la catàstrofe de les puntcom, aquesta xifra va arribar als 2.400 milions de dòlars.

Fins i tot en els moments més conflictius el mercat en línia va seguir mostrant un ritme de creixement que pràcticament encara no s’ha aturat. Durant 2000, les vendes en línia van créixer un 81.3% fins a arribar als 29.000 milions de dòlars. A l’any següent, quan tots podien esperar que l’expansió s’aturés, el comerç electrònic va seguir el seu ritme ascendent i va superar els 40.000 milions de dòlars en vendes.

Entendre un mercat

Cal comprendre que el sector tecnològic es mou al ritme de la innovació. La innovació suposa risc i el risc implica que, moltes vegades, alguns dels projectes que s’impulsen poden acabar en un fracàs. Per reflectir aquesta idea, res més clar que les paraules de Marc Andreessen, fundador de Netscape, una de les empreses pioneres de la web: “El finançament de la indústria tecnològica se sosté en el model del baseball. Per cada deu vegades que muscleres tens set intents fallits, dues arribades a primera base i, si tens sort, una anotació. Les arribades a primera base i les anotacions paguen els intents fallits. Si vas a suposar que hi ha una bombolla basant-te en la quantitat de startups que aconsegueixen finançament i fracassen, vas a concloure que la indústria està en una bombolla permanent, la qual cosa pot ser divertit, però realment no és molt útil “.

Córrer el risc de finançar companyies abans que hagin arribat al seu punt de rendibilitat, apostant a guanys futurs és, doncs, part de la naturalesa d’aquest mercat. Per descomptat, això no vol dir que el que va succeir el 2000 no hagi deixat lliçons. En aquella ocasió, semblava que només el fet d’estar en línia arribava per fer a qualsevol projecte rendible, i que no es requeria de més planificació. Avui tots hem après que, com en qualsevol emprenedoria, cal un pla de negocis sòlid que permeti sostenir la iniciativa a través del temps.

Els projectes passen, Internet queda

Fins fa alguns anys, MySpace era la reina de les xarxes en línia. Si bé en termes d’usabilitat i utilitat aquesta plataforma estava a anys llum del que pot aconseguir amb eines com Facebook, Twitter o LinkedIn, la veritat és que va ser la primera xarxa social a arribar a un grau autènticament massiu de penetració. Avui MySpace sobreviu en una lenta agonia, Twitter no para de créixer i Facebook ja és utilitzada per pràcticament una de cada deu persones del planeta.

Això vol dir que va explotar la “bombolla” de MySpace? No, simplement vol dir que la xarxa que va dominar el món de la sociabilitat en línia fins al 2008, va ser superada per altres plataformes, que van guanyar més audiència basant-se en majors funcionalitats i, principalment, en l’abast d’una base d’usuaris més àmplia. El que va succeir va ser simple: el mercat va evolucionar, van aparèixer nous actors que van introduir nous factors d’innovació i, en conseqüència, va canviar la manera com està distribuït el públic.

Suposeu que el mercat de les xarxes socials constitueix una bombolla, és a dir, predir que el sector de la sociabilitat en línia desapareixerà, com ho vénen fent infructuosament alguns analistes des de 2007, és un absurd que només pot sostenir-se en una comprensió molt limitada del sector en línia. La bombolla de la web 1.0 va esclatar, bàsicament, perquè els capitals de risc estaven apostant milions en negocis que no eren més que idees, i que encara ni tan sols havien aconseguit forjar una base de públic mínima. Comparar aquests projectes inicials amb una plataforma com Facebook, que té 700 milions d’usuaris, és un dels llocs webs amb més trànsit del món i, a més, va aconseguir desenvolupar una eina publicitària amb una capacitat de segmentació extremadament eficient, és una cosa proper a una falta de respecte.

Tot si Facebook, Twitter o LinkedIn deixen enrere el seu apogeu i entren en una etapa de decadència, això està lluny de significar l’existència d’una bombolla. Si això passa, sense cap dubte serà perquè sorgeixi una altra plataforma de sociabilitat en línia que aconsegueixi articular una proposta superior. El món de les xarxes socials, d’això no hi ha dubtes, ha arribat per quedar-se. Milions d’usuaris l’escullen cada dia per comunicar-se amb els seus éssers estimats, per informar-se, per difondre les seves idees, per entretenir-se. Pronosticar una volta enrere en aquest fenomen és tan absurd com suposar que, un dia, l’home es cansarà de caminar dret i tornarà a encorbar-com els seus ancestres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!