L’internauta que somiava el passat

Bloc personal d'Esteve Canet

En Pol Guasch i la paraula clau

28 d'abril de 2021

El llegiré. Perquè qui té coses a dir, val la pena escoltar-lo. “Napalm al cor”, resta doncs pendent. I al discurs de Sant Jordi en va dir unes quantes d’interessants. Amb valentia, sense condescendència amb la classe política, sense por a les institucions, al govern de tots. O d’uns quants. En Pol Guasch, amb un to tímid,

Llegir més

Artesania i cultura

12 d'abril de 2021

Sempre m’ha captivat el concepte d’artesania. Potser perquè conté una base de treball individual, potser perquè ets només tu qui et marques els objectius i el grau d’exigència que hi vols assolir. En tot cas, des del respecte profund per totes les activitats tradicionals que es poden definir com a artesanes; des del fuster al

Llegir més

Homenatge a la primavera

26 de març de 2021

Març de 2021   Mai no he admès que les sensacions que m’oferia la primavera en els anys adolescents anessin diluint-se. Ni mai no he assumit que el pes dels anys hagi fet desaparèixer aromes, colors, sons i tactes. Les aromes de la farigola i el romaní, el color immens de l’ametller florit, el xerroteig

Llegir més

Pijamablau. Què és la felicitat?

20 de març de 2021

Març de 2021   -Què és la felicitat? – em va preguntar l’Anna, la meva psicòloga,. Ho va inquirir amb aquell gest imprecís que sovint utilitzava i que surava entre lo professional i lo sensual. La vaig respondre amb una altra pregunta, tret habitual de la meva indefinició endèmica: la felicitat és una sensació o

Llegir més

Hem deixat de creure en les paraules?

13 de març de 2021

La darrera escena eròtica que m’ha cridat l’atenció ha estat en una sèrie que, si bé ha acumulat centenars de crítiques positives, avorreix tant com la mateixa família real britànica. En efecte, a The crown, temporada 2a, capítol 4t (“Beryl”), la princesa Margaret protagonitza una escena d’alt voltatge eròtic amb qui serà el seu marit,

Llegir més

L’aroma del temps

5 de desembre de 2020

Simplement. Vaig conèixer l’assaig de Byung Chul-Han a través del digital @Catorze.cat. Una de les seves afirmacions era “qui vol viure més ràpid, també acaba morint més ràpid. L’experiència de la durada i no  el nombre de vivències fa que una vida sigui plena”. Aquesta afirmació em va atreure. Potser perquè ens atreuen en primer

Llegir més

Dietari d’un confinament. Primera part (del 16 de març a 17 d’abril de 2020)

22 de juny de 2020

Recull de piulades a Twitter de l’etapa de confinament. Imatge d’una obra de Bansky. https://twitter.com/canet_esteve #Paraulesquenosesborren 16 de març #Dia1confinament. Ment positiva. La pluja neteja i purifica l’ambient. El teletreball serà una eina importantíssima q aq crisi fa q acceleri l implantació. Relacions laborals, humanes, situació climàtica, en tot afavorirà una evolució per les nostres societats.

Llegir més

Maó, sa ciutat retrobada

20 de novembre de 2019

Com un peix a l’aire Maó s’ofereix, espargida, per carrers empedrats i polits, i per multitud de places de diferents formes i aparences. El dia és ennuvolat però ve de gust passejar-s’hi, mentre l’aigua m’obsequia – de tant en tant–, amb esquitxos esmorteïts que només remullen les idees més antigues. He vingut per retrobar-la, per

Llegir més

Barcelona, ciutat perduda

9 de juny de 2019

  Juny de 2043 Després de dos anys, el meu pare s’atrevia a escriure altre cop. La raó de fons d’aquell silenci era haver marxat de la seva ciutat, de Barcelona. Repassant les notícies de l’època, observo que el juny de 2019, Barcelona bull amb la reelecció de l’alcaldessa Colau, contravenint  els resultats electorals que

Llegir més

RESPECTE PEL POBLE CATALÀ

22 de juliol de 2017

“Davant de la manca de reconeixement que, com a poble, li ha aplicat l’Estat espanyol, Catalunya  busca un reconeixement internacional que li permeti existir com a tal, més enllà d’ideologies o posicions extremes.” El respecte és el valor fonamental en les relacions humanes i també entre els pobles. Sense respecte no hi ha diàleg ni

Llegir més

Les meves ombres

25 de febrer de 2017

Encara ara surto de nit i em passejo per un món d’ombres.  Hi trobo pells sedoses  i cossos pròdigs que esdevenen gemecs en forma de paraules. A mesura que descobreixo les seves formes, elles obren més els seus sentits. Demanen una altra carícia, un altre bes, un esbufec més de passió,  que les permeti superar

Llegir més

Atrapat dins de l’univers Murakami

7 de novembre de 2016

Novembre 2016 Com cada nit, m’estiro en la flassada de la meva solitud i t’espero desitjós de retrobar-te. Com cada dia, apareixes de repent, sense previ avís i m’inundes els sentits de raons per viure, per sentir. No tens rostre, ni cos, ni ànima. Però la teva sensualitat m’acapara i em produeix mil reaccions químiques,

Llegir més