L’internauta que somiava el passat

Bloc personal d'Esteve Canet

2 d'abril de 2007
0 comentaris

La tradició ens segueix assenyalant Jerusalem

De petit, el Diumenge de Rams era per mi diada d’alegria, d’estrena de roba sempre incòmode, de reunió familiar, de foto oficial davant de la Sagrada Família o la Plaça de Sant Pere. També d’obligació d’haver d’anar a una de les misses més llargues de l’any, d’esperes interminables mentre els “grans” xerraven de les seves vicissituds, de tortell de nata, d’àvies i avis  i oncles i cosins, i d’acabar el dia rebentat de cansament. Poc a poc el transcurs del temps s’endugué avis, àvies, peces de roba, capellans i reunions familiars. Només l’arribada dels meus petits  va fer que em replantegés la celebració (amb la pèrdua de la majoria dels costums abans assenyalats).

D’uns anys ençà però, hi afegeixo a aquesta diada un estat intern molt més consistent, mesurat, simbòlic…

 

La Bíblia ens diu que es commemora l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, després d’haver ressuscitat Llàtzer, i essent aclamat pels habitants de la ciutat com el rei dels jueus. Quin significat té per l’home i la dona d’avui aquests textos? I la tradició de celebrar-ne el seu record? Constatem però que la ciutat de Jerusalem segueix essent l’epicentre de la pau i la guerra al món, de les discussions més aferrissades entre musulmans i jueus…

                                                             

Vivim uns anys de desconcert on l’aparent manca de valors sembla submergir la humanitat en un caos del qual és difícil preveure’n el final. Però sóc dels que pensa que el temps no és lineal sinó cíclic i que cal analitzar els moments presents des d’una perspectiva més àmplia que no pas les darreres dècades o, fins i tot, segles. Si us pareu a observar la història, poques persones són conscients que la humanitat prové d’un decurs de temps superior a deu mil anys. El que nosaltres som és el resultat de múltiples fusions de circumstàncies geogràfiques, genètiques, socials… (afegiu-hi l’adjectiu que més us plagui).

 

 

Aquesta mesura de les coses ens ha de permetre relativitzar el present i observar el passat amb una actitud molt més constructiva. Què va significar Jesús per a la humanitat fa “només” dos mil anys? Estem d’acord que el cristianisme consolidà (si més no per tot Occident) el monoteisme i que aquest fet va permetre avançar els seus pobles cap al que som ara? En aquest sentit, Mahoma no deixa de ser el mateix referent per a la província aràbiga. Totes tres religions (jueva, cristiana i mahometana) són monoteistes i es nodreixen de les mateixes fonts de l’antigor…

Jerusalem és la pàtria originària de totes tres; per tant, és símbol de cohesió de les tres religions majoritàries a Occident. I cada dia els mitjans d’informació ens la ofereixen com una de les peces fonamentals de la correlació de forces entre Orient i Occident.

 

 

I si Jerusalem fos la clau de tot? I si, en veritat, la pacificació de la Ciutat Santa hagués de significar el ressorgir d’un procés de pacificació mundial on les bombes perdessin sentit i les paraules recobressin els seus significats?

 

 

 I aquí arriba una de les meves afirmacions personals més contundents: sense el cristianisme, sense la tradició cultural cristiana, ni Europa ni Catalunya poden explicar la seva visió de món. No podem observar i viure el present en un estat de desconeixença tan elevat. 

 

 

Per això és tan necessari que algú posi seny en el laïcisme imperant. Si bé el laïcisme pot servir per adequar drets i obligacions dins la nostra societat, el que no pot de cap de les maneres és explicar el passat i el present. No parlo d’església, no destrio entre bons  i dolents; tan sols poso de manifest que no podem esborrar els nostres orígens (i més quan són els més propers) pel fet de creure’ns que avui, la humanitat, ja ha superat el graó de la fe i que totes les nostres circumstàncies descansen a la falda de la ciència. No, mentre segueixi existint una Jerusalem pendent…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!