L’internauta que somiava el passat

Bloc personal d'Esteve Canet

28 de juliol de 2013
Sense categoria
0 comentaris

Abans s’esquerdarà el PSC que no la societat catalana


A hores d’ara, arribats al moment present, la única cosa que des de dins pot fer trontollar el procés d’alliberament nacional (des de dins, remarco; des de fora, són diversos els perills) és l’actitud i la posició del PSC a casa nostra. És d’una gravetat extrema que un partit que ha begut del catalanisme, de l’oposició al règim franquista, que s’anomena social – demòcrata s’oposi d’una manera tan frontal al procés endegat en aquest país. I es greu per diversos motius:

 

          El primer, perquè no té cap lògica ni ideològica ni d’interessos partidistes. És a dir, amb la seva postura, el PSC no defensa no només el dret a decidir dels catalans sinó que s’oposa a assolir un major benestar econòmic i social del conjunt del país (ningú amb dos dits al front pot defensar avui en dia que una “Catalunya autonomia” serà més justa, rica i plena i tampoc no cal analitzar les possibilitats d’una utòpica espanya federal; no calen més matisos). Però per altra banda les enquestes mostren que no guanyen més adeptes, ans al contrari, van perdent vots… i s’alien amb C’s, amb el PP i fins i tot amb els feixistes de PxC…  I la seva deriva continua.

          En segon lloc, perquè pot arrossegar algunes expressions polítiques properes a Iniciativa per Catalunya, a EUiA, a l’esquerranisme que es creu més universal (però que és capaç de viure dins d’un estat anomenat Espanya, amarat encara del règim feixista).

          En tercer lloc, és perquè el PSC, malgrat la seva clara davallada general, és el partit amb més influència dins dels sectors de població encara més indecisos (ja no parlo dels contraris) pel que fa cap al procés.

          En quart i últim lloc però el que fa més mal, indigna i et fa adonar de fins a quin punt el PSC ha perdut l’oremus, són les contínues referències a cridar similituds entre el règim nazi de Hitler i l’actual situació catalana (alcaldes del Baix Llobregat, el portaveu de l’ajuntament de Barcelona, els seus diputats al parlament… És ja una llarga llista que demostra que no és casualitat, ni un excés de nerviosisme. És autèntica mala fe i jugar a l’intent que el procés s’esquerdi des de dins (juntament amb C’s, Pp i Plataforma per Catalunya).

 

I si bé ni entenc ni me’n refio de la direcció actual del PSC, i menys encara de la figura esbotzada i erràtica del seu líder, Pere Navarro (recordo com li queia la bava a les darreres eleccions perquè el comparaven físicament amb George Clooney), cal una reacció immediata, bé sigui per la seva mateixa militància, bé sigui per un canvi de singladura.

Igual que estem patint una autèntica transició que ens fa tornar trenta anys enrere, caldrà també que el socialisme català faci la seva transició i recuperi l’anima i l’esperit del PSC-Reagrupament i del seu líder, Josep Pallach, molt més atractiu, sens dubte, que el Georges Clooney a la catalana.

Diu la Viquipèdia que el 16 de març de 2012, Georges Clooney va ser arrestat per protestar davant l’Ambaixada del Sudan, a Estats Units, en defensa de la població del país africà. Clooney va acusar al govern sudanès com a responsable de la crisi humanitària d’aquella nació.  Sincerament, desitjo que en Pere Navarro no li agafi per protestar davant la Generalitat per defensar i promoure un procés que la ciutadania demana de manera majoritària. O potser sí, però llavors ja seríem davant d’un esperpent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!