L’internauta que somiava el passat

Bloc personal d'Esteve Canet

General

El joc del calamar. No és pas or tot el que lluu

12 d'octubre de 2021

La sèrie sud-coreana de la qual tothom en parla. I realment és recomanable al cent per cent. El tractament dels personatges, les situacions creades i els transfons que s’hi reflecteixen, poques vegades es troben tan ben executats en una mateixa producció. Centenars d’individus són cridats a competir entre ells per optar a un premi milionari

Llegir més

Artesania i cultura

12 d'abril de 2021

Sempre m’ha captivat el concepte d’artesania. Potser perquè conté una base de treball individual, potser perquè ets només tu qui et marques els objectius i el grau d’exigència que hi vols assolir. En tot cas, des del respecte profund per totes les activitats tradicionals que es poden definir com a artesanes; des del fuster al

Llegir més

L’aroma del temps

5 de desembre de 2020

Simplement. Vaig conèixer l’assaig de Byung Chul-Han a través del digital @Catorze.cat. Una de les seves afirmacions era “qui vol viure més ràpid, també acaba morint més ràpid. L’experiència de la durada i no  el nombre de vivències fa que una vida sigui plena”. Aquesta afirmació em va atreure. Potser perquè ens atreuen en primer

Llegir més

Dietari d’un confinament. Primera part (del 16 de març a 17 d’abril de 2020)

22 de juny de 2020

Recull de piulades a Twitter de l’etapa de confinament. Imatge d’una obra de Bansky. https://twitter.com/canet_esteve #Paraulesquenosesborren 16 de març #Dia1confinament. Ment positiva. La pluja neteja i purifica l’ambient. El teletreball serà una eina importantíssima q aq crisi fa q acceleri l implantació. Relacions laborals, humanes, situació climàtica, en tot afavorirà una evolució per les nostres societats.

Llegir més

Maó, sa ciutat retrobada

20 de novembre de 2019

Com un peix a l’aire Maó s’ofereix, espargida, per carrers empedrats i polits, i per multitud de places de diferents formes i aparences. El dia és ennuvolat però ve de gust passejar-s’hi, mentre l’aigua m’obsequia – de tant en tant–, amb esquitxos esmorteïts que només remullen les idees més antigues. He vingut per retrobar-la, per

Llegir més

Barcelona, ciutat perduda

9 de juny de 2019

  Juny de 2043 Després de dos anys, el meu pare s’atrevia a escriure altre cop. La raó de fons d’aquell silenci era haver marxat de la seva ciutat, de Barcelona. Repassant les notícies de l’època, observo que el juny de 2019, Barcelona bull amb la reelecció de l’alcaldessa Colau, contravenint  els resultats electorals que

Llegir més

RESPECTE PEL POBLE CATALÀ

22 de juliol de 2017

“Davant de la manca de reconeixement que, com a poble, li ha aplicat l’Estat espanyol, Catalunya  busca un reconeixement internacional que li permeti existir com a tal, més enllà d’ideologies o posicions extremes.” El respecte és el valor fonamental en les relacions humanes i també entre els pobles. Sense respecte no hi ha diàleg ni

Llegir més

Les meves ombres

25 de febrer de 2017

Encara ara surto de nit i em passejo per un món d’ombres.  Hi trobo pells sedoses  i cossos pròdigs que esdevenen gemecs en forma de paraules. A mesura que descobreixo les seves formes, elles obren més els seus sentits. Demanen una altra carícia, un altre bes, un esbufec més de passió,  que les permeti superar

Llegir més

Atrapat dins de l’univers Murakami

7 de novembre de 2016

Novembre 2016 Com cada nit, m’estiro en la flassada de la meva solitud i t’espero desitjós de retrobar-te. Com cada dia, apareixes de repent, sense previ avís i m’inundes els sentits de raons per viure, per sentir. No tens rostre, ni cos, ni ànima. Però la teva sensualitat m’acapara i em produeix mil reaccions químiques,

Llegir més

La insostenible lleugeresa del ser

16 de maig de 2016

L’amor comença en el moment que una dona s’inscriu amb una de les seves paraules en la nostra memòria poètica. Maig de 2046. El meu pare encapçalava un nou escrit amb aquesta frase. Després de molts mesos de silenci, m’apareixia la seva veu procedent, és clar, del passat. En desconeixia l’origen, si era d’ell o

Llegir més

VULL SER LLIURE

13 d'agost de 2015

No vull conviure més en aquest etern conflicte, desesperant, angoixant, miserable. No et vull veure més implorar lleis ni sentiments ni lleialtats inexistents. Vull ser lliure i esdevenir l,ombra de la meva pròpia ombra, sense que tu, somiquejant, asseguris que estàs disposat a ser també la del meu gos. No vull l,eterna promesa d,una casa

Llegir més

El càtar de La Granadella. L’anhel més cobejat

14 d'abril de 2015

Durant prop de cinc anys (i ara ja en fa més de deu) vaig iniciar un camí que vaig transitar en silenci i que només els meus van saber comprendre. Potser ni tan sols jo era conscient que recorre’n tota la distància era una empresa de difícil consecució. Però vaig assolir la meta i avui

Llegir més

Tinc un vot en una mà; a l’altra, un clavell.

17 de desembre de 2014

Després de la consulta participativa del 9N, tinc un vot per dipositar; un vot que s’ha forjat d’innombrables pensaments, d’històries personals familiars i col•lectives, de manifestacions recents i cops de porra llunyans, de defensa de la llengua i de convenciment que la justícia social és possible, de creença en una sanitat i escola públiques, gratuïtes

Llegir més