EUROTOPIA

Pensar localment per actuar globalment i pensar globalment per actuar localment.

19 de setembre de 2014
0 comentaris

Sobre pamflets i populisme.

Amb l’objectiu d’exercir influència política a través dels seus escrits, VOLTAIRE va escriure pamflets freqüentment, a més de la seua altra producció literària. Atès que aquests eren més barats per comprar per als plebeus, els va dirigir a aquest públic. Justament va comentar sobre el populisme dels seus escrits comparant-los  amb el seus treballs més extensos:

“Vint volums de fulls mai faran la revolució. Es tracta més bé dels pamflets barats de 30 monedes els que són de témer”.

Ara que habitualment, dins de la perversió del llenguatge, s’ampra el terme de l’adjectiu populista i pamfletari  com un insult sense analitzar quin populisme ni que contingut, m’ha semblat adient recuperar el que ja he publicat al respecte en altres posts i parlar de ‘El populisme precís’ de CHATAL MOUFFE.

Al post ROUSSEAU I LA REVOLUCIÓ, al respecte dels pamflets deia:

Un altre aspecte interessant de la conferència va ser, segons el professor, la raó per la que va ser impossible aixafar les revoltes i el desenvolupament de la Revolució Francesa.

La gran efervescència que coneix la premsa durant la Revolució Francesa de 1789, després de la proclamació de la llibertat de premsa, atreu a molts a dedicar-se al periodisme, juntament amb els cronistes que tornen d’Amèrica. Aquests no només alerten dels successos que es produïen arreu del país, sinó que també difonien les idees revolucionàries de pensadors il·lustrats com VOLTAIRE, MONTESQUIEU, DIDEROT, ROUSSEAU, BUFFON, etc, però a més ho feien de forma clara i pamfletària, accessible a les classes populars.

Això, per a mi resulta semblant a la situació que es produeix actualment amb la difusió a les xarxes socials i els blocs.

En abril de 2013, amb el triomf de BEPPE GRILLO i el seu partit el ‘Moviment 5 Stelle‘ a les eleccions italianes, la crítica més recurrent va estar titllar-ho de populista, equiparant-ho a BERLUSCONI, el màxim exponent de la societat de l’espectacle.

Jo en el post ‘Per què dius populisme si vols dir situacionisme. La societat de l’espectacle.’ deia :

Però jo crec que la causa del seu triomf ha estat: que interpretant la situació actual, ha construït un moviment concreta i deliberadament per a l’organització col·lectiva, d’un ambient unitari i d’un joc d’esdeveniments. Tal i com propugnava GUY DEBORD i la Internacional Situacioniste, tan influent en el desenvolupament de les jornades del maig del 68 francès.

Per a la politòloga belga i post-marxista CHANTAL MOUFFE, el populisme de dreta no és un problema, sempre i quan hi haja un populisme d’esquerra per contrarestar-ho, i el populisme en realitat  podria fomentar la democràcia en lloc d’amenaçar-la.

I defensa el populisme, front a la República del Centre formada per el consens del centre-dreta i  el centre-esquerra.

Per a mi, la política democràtica té a veure amb la creació d’un demos, un poder col·lectiu. Això és el que el populisme està tractant de fer i per això no considero que el populisme sigui una cosa necessàriament antidemocràtica. No obstant això, cal preguntar-nos com aquest demos necessita ser creat per tal de fomentar aquestes polítiques democràtiques. La gent ha de saber si no vol una Europa neoliberal.

També pots llegir en aquest Bloc: NOVES ORGANITZACIONS PER AL CANVI SISTÈMIC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!