el bloc d'Eduard Soler Cuyas

Eduard Soler, vocal de projectes i ajut humanitari de Farmacèutics Mundi, se centra en la temàtica de l’accés als medicaments essencials. “Una de les claus per a l’accés a medicaments a l‘Àfrica, afirma Soler, és la possibilitat de tenir medicaments essencials de qualitat i a preus accessibles. Durant aquests últims anys això ha estat en gran part possible gràcies a les polítiques de producció farmacèutica de l‘Índia (coneguda com la ‘farmàcia dels països en vies de desenvolupament’). Des d’aquest país asiàtic s’han produït aquests medicaments genèrics, distribuïts per tot l‘Àfrica, tant a nivell governamental, com per part de diferents organitzacions no governamentals i agències de cooperació internacionals i han permès, entre altres, el tractament amb antiretrovirals del 80% dels 6,6 milions de persones amb VIH/SIDA tractats en els països en desenvolupament.”

En relació al paper de l‘Índia en l’accés a medicaments essencials a Àfrica, Soler recorda que, “durant aquest any, s’ha produït un esdeveniment que posa en perill que l‘Índia segueixi sent ‘la farmàcia dels països en desenvolupament’. La UE, en un intent de protegir la seva indústria farmacèutica ha estat pressionant a l‘Índia perquè acceptés una sèrie de mesures que afectaran a la producció, el registre i la distribució de genèrics; algunes d’aquestes mesures podrien paralitzar els enviaments de medicaments a països de Àfrica. Les restriccions imposades superen en alguns casos fins i tot la normativa de l’OMC”. Per animar a la denúncia del cas i sumar esforços per evitar la implementació final de les mesures, Soler afegeix que “nombroses organitzacions de la societat civil de tot el planeta han estat pressionant a la UE perquè acords comercials no imposin estratègies que acabin deixant sense medicaments essencials, de qualitat ia preus assequibles a una importantíssima part de la població africana.”

Finalment, Iván Zahinos, llicenciat en ciències de la salut i representant de medicusmundi Catalunya a Moçambic des de 2007, ens parla del cas de Moçambic per fer balanç en termes de les estratègies polítiques en el sector salut d’aquest país africà.

“Moçambic ha estat un exemple durant molts anys de coordinació entre donants en l‘àmbit de la cooperació sanitària, amb el sorgiment d’iniciatives d‘èxit, com el SWAP (Sector Wide Approach in the Health Sector). Tanmateix, la multiplicitat d’iniciatives de coordinació, l’augment del nombre de donants i l’entrada de fons internacionals en gran quantitat, no s’ha vist acompanyat per la millora tan esperada dels indicadors sanitaris. El 2011, afegeix Zahinos, ha estat un any difícil per al sector salut a Moçambic, especialment a causa de les debilitats del sistema, però, cal destacar que s’ha caracteritzat per una presa de consciència, entre tots els donants, de les dificultats d’absorció de fons i coneixements. Sembla evident que la fragmentació de l’origen de l’ajuda i l‘èmfasi en el reforçament de programes específics verticals (SIDA, Malària, Tuberculosi i altres) no està tenint l’efecte necessari en el reforçament del mateix sistema de salut ni en els seus principals pilars (logística, recursos humans, finançament i planificació). Estem doncs, davant un evident coll d’ampolla per a la progressió de la millora dels indicadors d’estat de salut de la població moçambiquesa”.

Caldrà doncs seguir amb atenció com evoluciona l’AOD i, en especial, la dedicada a salut, així com l’efecte de la resta de polítiques sobre la cooperació i sobre les relacions mantingudes amb els països receptors. Per tant, ara més que mai, tal com apunten alguns dels experts consultats, a les ONGD ens correspon estar atentes a la implantació de polítiques dels nostres governs i actuar com altaveus de les injustícies, per promoure la implicació de la societat civil en la reivindicació de millors polítiques que afavoreixin que la salut sigui un dret universal i que actuï com a auditor social dels nostres governs. Només així serà possible que el proper any parlem sobre l‘ús extens de la vacuna contra la malària, de la distribució sense restriccions dels fàrmacs genèrics fabricats a l‘Índia, de les millores continuades en l’accés a l’aigua potable o del reforçament estratègic per a la millora en les polítiques sanitàries i de cooperació de països com Moçambic.