el bloc d'Eduard Soler Cuyas

En el Dia Mundial de l’Aigua, Farmamundi, l’Associació Promotora de la Salut (ASPS) d’El Salvador i Servicios para el Desarrollo (SER) de Guatemala, denuncien la contaminació de rius i les desigualtats en la distribució de l’aigua. De fet, l’any 2010 l’ONU va reconèixer l’accés a l’aigua potable com a dret humà bàsic, això obliga els Estats a garantir l’abastament universal a una quantitat mínima d’aigua: entre 25 i /o 50 litres persona/dia.

Països com El Salvador o Guatemala no disposen d’un marc legal que reguli la distribució i gestió de l’aigua, causant grans pèrdues econòmiques i posant en risc la salut de la població.

El Salvador no compta amb una llei general d’aigües. La legislació existent és incoherent i atén problemes específics que han anat apareixent al país en diferents èpoques. Segons el director executiu de l’Associació Promotora de la Salut (ASPS), organització que treballa amb Farmamundi, Miguel Orellana: “Està pendent de ser aprovada en el si de l’assemblea legislativa una Llei que garanteixi l’accés d’aigua de qualitat a la població. Una mesura on prevalgui un enfocament de drets humans, que normativitzi, ordeni i reguli tots els processos relacionats amb l’extracció, subministrament, emmagatzematge i distribució de l’aigua vital per a la vida“.

Però les negociacions són lentes i no es materialitzen. Mentrestant, la sobreexplotació de rius com el Lempa, i la mala gestió de residus es tradueixen en aigües contaminades. “Estudis de la qualitat de l’aigua, realitzats el 2010 pel Ministeri del Medi Ambient i Recursos Naturals de El Salvador, demostren que tant l’aigua superficial dels rius, com l’aigua per potabilitzar i la destinada a l’ús de reg, estan altament contaminades per coliformes fecals (bacteri Echerichia coli), fent-les no aptes, ni pel consum humà ni per potabilització per al reg de cultius“, explica Orellana.

El mateix que passa a El Salvador, passa al país veí, Guatemala, des d’on Fabián Gonón, director general de Servicios para el Desarrollo (SER) soci local de Farmamundi, explica “el país no compta amb una Llei Nacional d’Aigües, ni amb un organisme regulador, el que impedeix que l’Estat garanteixi el dret humà a l’aigua. En el seu lloc, trobem una sèrie de normes disperses, subjectes a diferents interpretacions“. La manca d’una normativa única, fa que majoritàriament les aigües residuals no siguin tractades i que els municipis descarreguin els seus residus directament als rius i llacs, augmentant de forma alarmant la contaminació hídrica i causant malalties gastrointestinals, de pell i de transmissió per l’aigua, com per exemple l’hepatitis, principals causes de la morbimortalitat, especialment infantil. Per la seva banda, els efectes de metalls pesants i tòxics com el plom, el magnesi i el coure en l’aigua, estan relacionats amb danys en els òrgans tous, particularment el fetge, els ronyons i el cervell. “La insuficiència renal, per exemple, és la primera causa de mort en la població masculina a El Salvador“, afegeix el responsable d’ASPS.

Qualitat de l’aigua
La qualitat de l’aigua en tots dos països no és bona. A Guatemala, només el 15% de la població urbana rep aigua apta per consum humà i en 2.700 comunitats rurals estudiades, el 48% d’usuaris consumeixen aigua contaminada amb coliformes fecals.

A El Salvador, tenint en compte que un 30% de la població no disposa d’aigua corrent ,majoritàriament en zones rurals, la població ha de proveir-se d’aigua de fonts, rius o llacs, posant en risc la seva salut. Segons assenyala Miguel Orellana “el 95% de rius i llacs del país estan contaminats, mentre que el 43% de les indústries no fan tractament d’aigües residuals, i el 57% restant només fan els tractaments primaris“.

Cooperació com a resposta
En ambdós països l’escassa resposta de l’Estat i la creixent necessitat d’aigua de la població, obliga a les comunitats a buscar suport en els organismes no governamentals.

A Guatemala, Servicios Para el Desarrollo (SER), amb el suport de Farmamundi, ha realitzat diversos projectes d’abastament d’aigua i sanejament a San Antonio Sacatepéquez i a San Lorenzo del Departament de San Marcos, a l’occident del país, on s’han construït, millorat i/o rehabilitat 63 sistemes d’aigua de 84 comunitats que han beneficiat a 56.000 persones. També s’ha capacitat a 194 organitzacions gestores de l’aigua i a 84 Comitès de Sanejament (majoritàriament de dones). A més, s’han construït 200 latrines i 1.312 embornals i fosses sèptiques.

A El Salvador, segons explica el responsable d’ASPS, la major part dels sistemes rurals “es gestionen per la mateixa comunitat, mitjançant les Juntes Administradores de Sistemes Rurals, amb el suport de la cooperació internacional, com és el cas de Farmamundi i d’ONG nacionals com l’ASPS“.

Aquests projectes tenen un fort component organitzatiu i involucren directament a la comunitat. Ambdues organitzacions coincideixen en què per resoldre els problemes d’aigua i sanejament, es necessita del treball col·lectiu i coordinat d’institucions no governamentals, del govern, de municipalitats, comunitats, així com de suport extern.

Per tot això, des de Farmamunundi, ASPS i SER instem a l’elaboració d’una llei nacional de l’Aigua.

A la foto: Embornals. Taña Mintoy (SER) treballa amb la comunitat de San Rafael en temes de manteniment, de gestió dels sistemes d’abastament d’aigua i de sanejament ambiental bàsic.