Algú ho havia de dir i ha estat una veïna de Nashville (Tenesse, USA) qui, finalment, es va atrevir a fer-ho fa una setmana. La dona, en un atac de sinceritat neoliberal extrema -els “neocons” no tenen vergonya ni la coneixen però, de vegades, també usen eufemismes-, va plasmar en una pancarta la idea fonamental d’aquesta crisi: “Sacrifiqueu els débils”. L’eslógan s’ha fet “viral”, tot generant una onada d’indignació a les xarxes socials: un crit al cel cibernètic. Com era d’esperar, ningú no s’ha posicionat -si més no, públicament- a favor d’un missatge tan eloqüent i directe. És la viva imatge de la moral occidental, que s’horroritza davant d’un atemptat suïcida a París o Barcelona i, després, ven armes a qualsevol país que les puga pagar i aplaudeix un bombardeig a l’Iraq, Síria o Cisjordània.
“Sacrifice the weak” no és més que la versió col·loquial i sense embuts de la idea que Trump, Bolsonaro, la CEO, l’IBEX-35, el G-20, l’FMI… porten predicant des que va començar la pandèmia: l’economia és més important que les persones, especialment si són velles i dèbils. Ras i curt. I, malauradament, des d’una lògica capitalista, és molt difícil rebatre aquesta tesi. De fet, és impossible: si no es consumeix, el sistema mor. I, per aquest motiu, els “amos” del sistema no estan disposats d’allargar el confinament; de fet, si haguès estat per ells, l’hagueren impedit o, com a molt, l’hagueren fet “opcional”, per no coartar la llibertat dels ciutadans i tal… Al cap i a la fi, no és el que fan els animals? Sacrificar els membres més dèbils de la manada per salvar-ne a la majoria?
Però que ningú s’escandalitze, eh! Per favor! Que, ací, portem sacrificant els débils des de fa molt, eh! O no és “sacrificar els dèbils” executar 60.000 desnonaments cada any a l’Estat espanyol (164 cada dia!)? I què em dieu de la precarietat de les pensions o de l’economia sumergida? I la privatització de l’educació i la sanitat? No és això un “sacrifici de pobres” en tota regla? I deixem-nos de metàfores: que no sacrifiquem -literalment- milers de dèbils al mediterrani cada any sense el menor remordiment?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!