TocDeQueda

Pensaments, anècdotes i paraules aproximades

2 de maig de 2020
0 comentaris

“Sacrifice the weak”

Algú ho havia de dir i ha estat una veïna de Nashville (Tenesse, USA) qui, finalment, es va atrevir a fer-ho fa una setmana. La dona, en un atac de sinceritat neoliberal extrema -els “neocons” no tenen vergonya ni la coneixen però, de vegades, també usen eufemismes-, va plasmar en una pancarta la idea fonamental d’aquesta crisi: “Sacrifiqueu els débils”. L’eslógan s’ha fet “viral”, tot generant una onada d’indignació a les xarxes socials: un crit al cel cibernètic. Com era d’esperar, ningú no s’ha posicionat -si més no, públicament- a favor d’un missatge tan eloqüent i directe. És la viva imatge de la moral occidental, que s’horroritza davant d’un atemptat suïcida a París o Barcelona i, després, ven armes a qualsevol país que les puga pagar i aplaudeix un bombardeig a l’Iraq, Síria o Cisjordània.

“Sacrifice the weak” no és més que la versió col·loquial i sense embuts de la idea que Trump, Bolsonaro, la CEO, l’IBEX-35, el G-20, l’FMI… porten predicant des que va començar la pandèmia: l’economia és més important que les persones, especialment si són velles i dèbils. Ras i curt. I, malauradament, des d’una lògica capitalista, és molt difícil rebatre aquesta tesi. De fet, és impossible: si no es consumeix, el sistema mor. I, per aquest motiu, els “amos” del sistema no estan disposats d’allargar el confinament; de fet, si haguès estat per ells, l’hagueren impedit o, com a molt, l’hagueren fet “opcional”, per no coartar la llibertat dels ciutadans i tal… Al cap i a la fi, no és el que fan els animals? Sacrificar els membres més dèbils de la manada per salvar-ne a la majoria?

Però que ningú s’escandalitze, eh! Per favor! Que, ací, portem sacrificant els débils des de fa molt, eh! O no és “sacrificar els dèbils” executar 60.000 desnonaments cada any a l’Estat espanyol (164 cada dia!)? I què em dieu de la precarietat de les pensions o de l’economia sumergida? I la privatització de l’educació i la sanitat? No és això un “sacrifici de pobres” en tota regla? I deixem-nos de metàfores: que no sacrifiquem -literalment- milers de dèbils al mediterrani cada any sense el menor remordiment?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!