Finalment, un portàtil. És estranya l?atracció que en mi produeix aquest objecte: em fa sentir acompanyat. Se que aquesta afirmació no és molt precisa però és absolutament verídica. Des que el tinc, tracte l?ordinador com si fora un ésser viu; amb un respecte exagerat. No se exactament a què podria atribuir aquesta devoció, ni si
Una experiència innoblidable… Te’n recordes, Xavi? Els nanos ho podran contar quan siguen majors! Hem de repetir-ho algun cop. Gràcies de nou, amic! http://www.levante-emv.com/media/documentos/2006-12-06_DOC_2006-11-29_23_38_19_lgxv032au.pdf
Seria divertit de comprobar des d’un punt de vista estríctament jurídic si cremar Toni Albà vestit de Juan Carlos I podria considerar-se un delicte d’injúries a la Corona. S’agraeixen (això, sempre!) cometaris divertits i de tota mena, però si algú pogués aclarir "seriosament" aquesta hipòtesi fent ús d’arguments jurídics seria d’allò més interessant. No hi ha dubte que
Fa un parell d?anys, el director de cinema Sígfrid Monleón va endevinar un argument cinematogràfic darrere d?un invent tan senzill com és la bicicleta i encetà l?enorme procés de construir un guió i pensar una pel·lícula amb aquesta com a principal protagonista. Això és, no cal dir-ho, un fet extraordinari. Però que una productora arriscara
Deia Josep Pla, demostrant una capacitat inigualable d?observació i d?ironia, que ?els contrabandistes -sovint perseguits per les autoritats- eren gent molt respectable perquè havien estat, indiscutiblement, els precursors del lliure comerç?. És difícil de sostenir un argument contrari a aquesta afirmació ja que el neoliberalisme que practiquen actualment els països desenvolupats a través d?organismes com
La "bicifera" (del ll. biciclum ferogis), conegut depradador urbà, espera el moment per atacar un nou transeünt, plat predilecte d’aquesta espècie. Amb nocturnitat i traïdoria -observeu com es col·loca a tocar d’una escala per tal que les seues preses no puguen reaccionar a temps-, aguaita l’arribada d’una nova víctima, recolzada a una farola, com si res
A les acaballes de setembre, es celebra arreu d?Europa l?anomenat Dia sense cotxes des de fa ja un grapat d?anys. València, com a ciutat europea i cosmopolita que pretén ser, sempre hi participa. Lluny de modernitzar-nos però, aquestes ridícules iniciatives evidencien, precisament, el nostre retràs envers tot i tothom. La suposada festa ecològica serà
Fa ja un bon grapat d?anys, mesos abans que l?exèrcit nord-americà iniciara la destrucció massiva de l?Iraq, vaig rebre un dels emails més originals i sarcàstics que he rebut mai. En un primer moment però, el títol del missatge em desorientà per complet. Feia així: ?3ª entrega del Señor de los Anillos: Frodo nos ha
Hostel “Bontour”17 d’agost ’07 És fàcil desfer-se en el·logis quan tractes de descriure Praga; allò difícil és trobar-hi defectes. I més si és, precisament, el seu incomparable encant, l’orige de la seua dissort: la cultura del “souvenir” i el turisme de guia i museu. He llegit l’intent de descripció que vaig fer ahir: és clarament incomplet. I no
PastaCaffe (Praga)16 d’agost’07 Des que vaig arribar, ara fa tres dies, he caminat Praga sense descans. Passetjar pausdament i perdre’s pel laberint urbà que formen carrers i carrerons és, indubtablement, l’única manera possible de conèixer una ciutat; l’única opció que té el visitant per, un cop retornat, poder dir honestament que hi ha estat. Talment, com si d’un cos
Els valencians som una societat de contrasts. Per aquestes terres pots trobar el catalanista més incondicional i l’espanyolista més exacerbat; el científic més aplicat -posem per cas Bernat Sòria- i la persona més inculta del món -no sé per qui començar…-. La música no és aliena a aquesta dualitat: heus ací els Obrint Pas i Carles
Sophieneck Bar (Berlin), 10 d’agost’07 Damunt la taula, les inevitables cerveses. Jesús, Ade i Jordi repeteixen aquest ritual contínuament al llarg dels nostres passeig per les enormes i ordenades avingudes de Berlin. Jordi i Ade s’han alçat; sembla que fan marxa cap a casa: Jordi es troba malament i Ade, adolorida de l’esquena, es
Un bar sota les vies (Berlin)9 d’agost’07 No mai abans havia escrit unes paraules al bell mig de Berlin, una ciutat magestuosa qualsevulla que siga la perspectiva que es trie per observar-la. El dinar ha estat escàs en contingut però ben animat pel que fa a la conversa. Ara mateix, Jordi m’increpa per les paraules
“Sònica” (terrassa-bar), 4 d’agost’07 Som a diumenge i el festival entra en la seua recta final. Aquesta nit passada no férem festa, encara que vaig estar ballant fins tard. La vesprada fou ben animada, movent-nos a ritme de ragga a la pista de ball menuda. Més de quatre hores de ball intens acabaren amb la
“Sònica” (Electrofloor), 3 d’agost’07 Aquesta música té, indiscutiblement, efectes sedants sobre el cos. El dj, amb una pausa similar a la de la seua música, canvia un disc, puja un mesurador, activa un efecte sonor, escolta un tema als auriculars, fa una mirada fugaç per veure què passa al seu davant… Poc a poc,