El passat 7 de juliol vaig veure el partit Alemanya-Espanya amb una colla d’amics. Fou, certament, una vetllada divertidíssima, malgrat el resultat final de l’enfrontament. Sí: he dit “malgrat el resultat final” perquè tots els qui érem al pis de l’Ivan -l’anfitrió, Jesús, Marcel, Jordi i jo mateix- anhelàvem la victòria dels alemanys -o, més
Fa més d’una hora que tracte d’escriure quatre paraules al voltant de l’últim escàndol polític del PP valencià. Com és evident, l’hora ha estat del tot infructuosa; l’única cosa mínimament interessant que he aconseguit de generar és la rima que encapçala l’escrit. D’això en dic jo producció literària intensiva. Tinc una certa excusa, però. Escriure
Escrivint aquestes paraules me n’adone que el curs 09-10, que tot just demà acabarà, ja fa temps que ha passat a la història. El temps s’ho empassa tot amb una velocitat certament frenètica: el present, l’acció de viure, se’ns escapa de les mans abans, fins i tot, de poder assaborir-la; és d’una volatilitat indescriptible. No
Digueu-me ingenu però estic esperançat. Com vaig dir a un post de gener, aquest cop, la Coalició Compromís està preparant les eleccions de 2011 amb molta intel·ligència i correcció; res a veure amb la llastimosa i decepcionant campanya de 2007. L’últim encert d’aquest procés ha estat l’elecció de Joan Ribó com a cap de llista
L’escola Gavina (Picanya), on vaig fer de mestre per primer cop, allà pel curs 2000-2001; l’Eliseu Vidal (València), el meu bateig a l’escola pública, on hi vaig estar la tardor de 2002 fent de mestre tutor de la classe de 1r; el Comunitat Valenciana (València), la meua primera prova de foc, on vaig fer de
Vaig amb l’aigua al coll. La UOC –Universitat Oberta de Catalunya– m’absorveix el poc excedent d’energia que em queda després de la sempre intensa jornada escolar. Sóc a la recta final, el penúltim esgraó de Psicopedagogia: aquest serà -si tot va bé- el meu darrer semestre al campus virtual per excel·lència. Ha estat una travessia
Què pensaríeu si es descobrís que el president de Greenpeace és un dels principals accionistes de la Shell? Què pensaríeu si algú us digués que el director general d’Amnistia Internacional dóna suport a un manifest a favor de la pena de mort? Què pensaríeu d’Obrint Pas si acceptaren la invitació de tocar en un concert
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Verdana; panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1593833729 1073750107 16 0 415 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-bidi-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:CA; mso-bidi-language:AR-SA;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm
Putrefacte, putrefactiu, putrescència, pútrid, putridesa, putrílag… No he trobat al diccionari una família de paraules que definira amb tanta precisió l’estat de descomposició moral en el qual es troba l’església cristiana i, en especial, els seus màxims dirigents. Estan irreparablement podrits. I no parle metafòricament: estan podrits en el sentit estricte de la paraula. Si el
De vegades, les paraules no són suficient. Podria començar a descriure la nostra travessia per la Mariola però sé que fracassaria en l’intent: s’entremesclen tantes emocions i imatges que qualsevol adjectiu quedaria curt. L’inici a l’estació d’Albaida, tot esperant el miracle del tren; els carrers costeruts de l’entranyable vila d’Agres; l’exigència del camí; la culminació del cim; l’arribada
Sempre he tingut un gran respecte per la paraula escrita, molt més que per la parlada. La paraula en format de veu és sempre excusable: el ritme frenètic d’una conversa –per pausada que siga– i la instantaneïtat dels pensaments que l’acompanyen i la construeixen justifiquen qualsevol relliscada. No vull dir però, que no tracte de parlar
La nostra, no és una professió qualsevol. Ajudar a entendre aquest enrevessat món i aconseguir que cadascun dels nostres alumnes siga capaç de trobar el seu propi camí implica una responsabilitat enorme –compartida però enorme– i un treball diari que va més enllà de les assignatures: a l’escola, els alumnes aprenen molt més que a sumar i a restar. Com
Deia Josep Pla que descriure és una feina molt més difícil i complexa que opinar, raó per la qual tothom opina i ningú no explica res. Estic d’acord amb l’homenot de l’Empordà però la seua sentència és un parany: l’origen de l’epidèmia malaltissa d’opinar que pateixen gran part dels humans no és una qüestió de
L’any 2007 l’esquerra valenciana va perdre les eleccions autonòmiques molt abans del 27 de maig, data en la qual es van celebrar. El lamentable espectacle que EUPV i BNV van oferir durant les negociacions per tancar un pacte de coalició va sumir molts dels seus simpatitzants en un estat d’incredulitat col·lectiva. El pacte que havia
Santa Pola, 25 de febrer de 2005 Des de fa molt de temps m’agrada portar amb mi alguna cosa per escriure. Tanmateix, no és fins fa ben poc que ho faig d’una manera quotidiana: abans només tenia aquest costum quan marxava de viatge. Estic content d’aquest nou hàbit. Li dona frescor a la meua escriptura, sovint massa “pensada”,