TocDeQueda

Pensaments, anècdotes i paraules aproximades

Educació valenciana: un intent de descripció

16 de febrer de 2011
Sense categoria

Tractar de descriure una realitat és sempre una missió arriscada: una descripció no és més que una opinió disfressada. Pretendre una objectivitat total és símptoma de farsa: per molt asèptiques que tracten de ser les teues paraules mai no aconseguiran d’esquivar el filtre egocèntric que s’engega sempre que expressem alguna cosa. D’altra banda, descriure realitats

Llegir més

Un muntatge inoblidable

30 de gener de 2011

El temps és implacable: s’ho empassa tot d’una manera voraç. Viatges, persones, moments… Fa igual com d’intensa haja estat la relació o l’experiència: passats uns dies, es converteix en un record tant llunyà com els que tenim de la nostra infantesa. Malgrat tot, hi ha passatges de la nostra vida que la memòria decideix de guardar amb una nitidesa

Llegir més

218 dies després…

19 de gener de 2011
Sense categoria

Fa un parell de setmanes Bèlgica va batre un rècord ben peculiar: és el país europeu que més dies ha estat sense govern. L’anterior marca la retenia Holanda des de 1977 i semblava insuperable: 207 dies sense nomenar un president -en aquest cas, primer ministre-. Bèlgica però, no volia ser menys que la seua veïna

Llegir més

Les xifres del Monstre

30 de desembre de 2010
Sense categoria

71 dones assassinades, 600.000 víctimes de maltractaments, 140.000 denúncies interposades… Són les xifres de la violència masclista a l’Estat espanyol durant l’any 2010. Un balanç certament esfereïdor, terriblement desconcertant. Us recomane -si teniu estòmac- que feu un cop d’ull a les Estadístiques Violència de Gènere 2010 que tot just acaba de publicar el Ministeri d’Igualtat

Llegir més

Un article (inesperadament) polèmic

19 de desembre de 2010
Sense categoria

No em considere una persona especialment provocadora, encara menys quan escric. Quan file paraules, tracte d’argumentar d’una manera raonada i molt precisa allò que vull exposar. Escric amb contundència però mire d’acompanyar aquest to una mica imperatiu i vehement amb arguments sòlids i coherents, entre d’altres coses, per tal d’evitar interpretacions equivocades. Abans de publicar

Llegir més

“Viva el patriotismo! Muera el nacionalismo!”

8 de desembre de 2010
Sense categoria

He de reconèixer que mai no he llegit res del sr. Vargas Llosa, més enllà d’algun dels articles periodístics que publica cada cert temps al diari El País. Sóc un d’eixos lectors als quals se’ls fa absolutament impossible separar el personatge públic de l’escriptor, de manera que si el personatge em genera una forta antipatia

Llegir més

Cinema a l’escola!

4 de desembre de 2010
Sense categoria

Per tercer any consecutiu, la nostra escola ha participat en la campanya Cinema a l’escola!, una iniciativa d’Escola Valenciana que permet els i les alumnes de veure una pel·lícula actual en valencià a una sala de cinema convencional. No cal dir que, des d’un punt de vista educatiu, és una activitat redona com poques. En

Llegir més

Paraules òrfenes

10 de novembre de 2010

La paraula escrita vol ésser llegida. No hi ha cap excepció. Fins i tot els diaris secrets s’escriuen amb aquest contradictori anhel. Escriure és antònim d’amagar; quan escrius, reveles. Així doncs, per què deixar cap rastre quan es cerca l’anonimat absolut? Més enllà de la voluntat de l’autor però, ningú no discutirà que un escrit sempre desitja una mirada atenta.

Llegir més

Les mil i una illes (i IV)

23 d'octubre de 2010
Sense categoria

Platja de NasIlla d’Icària26 d’agost de 2010 L’illa d’Icària ha estat tot allò que ens esperàvem i més; la intuïció no ens ha traït. Dubtàrem una mica abans de triar la nostra destinació final. L’estrambòtica combinació marítima entre l’illa cíclada de la festa i Icària (hi ha un vaixell diari però arriba a Icària a

Llegir més

Ni la “blavera”…

8 d'octubre de 2010
Sense categoria

Al País Valencià, les festes majors solen tenir una gran coherència de format. En primer lloc, hi ha la música i les bandes, protagonistes indiscutibles de qualsevol celebració. Les llums al carrer, els coets i les desfilades són també distintius inequívocs de la festa valenciana. L’element religiós tampoc no hi faltarà: campanades, processons, romeries i tota

Llegir més

Les mil i una illes (III)

28 de setembre de 2010
Sense categoria

Hotel “Kastelakis” (Hora)Illa de Mikonos 19 d’agost de 2010 Mikonos és, de lluny, l’illa més turística de totes les que hem trepitjat durant la nostra particular travessia per les Cíclades. Hi arribàrem ahir al vespre i, de nou, haguérem d’afrontar el sempre delicat tema de l’allotjament. Al port, com era previsible, ens esperava un regiment

Llegir més

Les mil i una illes (II)

16 de setembre de 2010
Sense categoria

Atlas Caffe (Perissa)Illa de Santorini 13 d’agost de 2010 Com no, la resta de l’expedició encara dorm. Matinar ha estat sempre una de les meues constants vitals. No pretenc ara d’esbrinar els motius d’aquest irreparable i profitòs costum però ha de tenir -per força- alguna relació amb la gran qualitat de les meues hores de

Llegir més

Dimecres de cendra

8 de setembre de 2010
Sense categoria

Em lleve d’hora per anar cap a l’escola: el curs començarà ben aviat i hem de tenir-ho tot a punt. Bec un got d’aigua ben fresc encara amb la son enganxada al cos i connecte el termòstat per fer una dutxa tèbia. Un cop m’estic despullant però, me n’adone que el barnús no és darrere

Llegir més

Les mil i una illes

30 d'agost de 2010
Sense categoria

Acròpolis (Atenes)10 d’agost de 2010 Xavi, Empar, Jaume i Dani acaben d’entrar a un dels conjunts històrics i arquitectònics més coneguts del planeta: l’Acròpolis. Jo, no hi he pogut entrar a causa del granissant de llimona que tot just m’acabe de comprar a un kiosc a tocar del recinte arqueològic. Degut a la considerable dimensió

Llegir més

Bé? Interès? Cultural?

7 d'agost de 2010
Sense categoria

Agost no és un mes per escriure, encara menys davant de l’ordinador. El calor sufocant és un flac favor a la meua discutible capacitat d’enfrontar-me a l’abstracció dels conceptes i tractar de concretar-los en paraules. Si en condicions normals la mandra sol aparèixer a la mínima dificultat, barrejada amb la canícula té uns efectes devastadors,

Llegir més