TocDeQueda

Pensaments, anècdotes i paraules aproximades

14 de maig de 2008
Sense categoria
4 comentaris

Performance literària

El Dia del Llibre és, sens dubte, l’excepció d’aquesta lamentable cultura occidental de celebrar Dies de… La gran majoria d’aquestes diades desprenen un ferum hipòcrita i comercial difícil d’amagar: educativament parlant, no tenen el menor interès. Per Sant Jordi –no cal dir-ho–, les editorials fan el seu agost particular però, des d’un punt de vista pedagògic, és innegable la importància dels llibres per construir una societat cada vegada més justa i la poca rellevància que en aquesta tasca tenen els bombons o les colònies. A l’escola, el Dia del Llibre és una cita obligada, i més ara, en l’era digital, on la lletra impresa ha de competir amb la poderosa suggestió de la imatge i la realitat virtual. No és tracta d’enfrontar els llibres amb la PlayStation. Ai de nosaltres! La derrota estaria assegurada. Es tracta, més bé, de situar cada cosa en el seu lloc i de fer veure els i les alumnes que un bon llibre pot ser tan apassionant com un joc d’ordinador.

Una performance de veritat
Tenia un interès especial en realitzar aquesta activitat, més enllà de l’objectiu que cercava. Després d’haver fet diversos muntatges amb els alumnes de 6è de l’escola, tot allunyant-me de les formes tradicionals del teatre escolar, els vaig demanar de participar en una performance de veritat. Vaig mantenir el suspens i l’intriga a propòsit, sabedor que la proposta que els anava a fer no era massa atractiva, des d’un punt de vista dramàtic. Fer teatre a l’escola és sinònim de diàleg i moviment; de gresca i de passar-ho bé. Ara, tocava fer tot el contrari: volia endinsar els i les alumnes en un muntatge performatiu real. Aquest art cerca descontextualitzar una acció quotidiana per generar una reacció en aquells que l’observen. No es tracta d’actuar: no hi ha personatges. És tracta de construir una situació que provoque l’espectador. Tractant-se del Dia del Llibre, l’acció que havíem de transmetre era clara: llegir. I tractant-se d’una escola, el millor marc per descontextualitzar-la també era evident: el pati.

No sabeu que hui és el
Dia del Llibre?
Així doncs, cinc minuts abans de l’esbarjo, els alumnes de 6è, amb un llibre a la mà, es col·locaren ben a prop d’una de les porteries del camp de futbol i es posaren a llegir. La seua tasca era, aparentment, senzilla: concentrar-se en la lectura. Volíem sorprendre, crear una imatge que descol·loqués els i les alumnes que eixien al pati per esmorzar. Un dels aspectes més delicats d’aquesta proposta era com interactuar amb el públic: calia donar-li la màxima naturalitat a l’acció. L’única premissa que acotàrem fou la primera intervenció: si es feia un rogle de gent i preguntaven diverses vegades Què feu ahí?, una companya de 6è respondria amb tota tranquil·litat: No sabeu que hui és el Dia del Llibre? Més enllà d’aquesta indicació, els alumnes tenien total llibertat per “intervenir” en qualsevol moment. Amb una consigna ben clara: estar concentrats en la lectura i no forçar cap situació; que sorgira de la interacció: no eren ells qui havien de generar un diàleg; era la situació la que els havia d’empènyer a dir o fer una cosa o altra: emprenyar-se amb un xiquet que no els deixara llegir; anar al bany o canviar de postura; xutar la pilota ben lluny en cas que els destorbés; ignorar o respondre alguns comentaris;… I jo, mentrestant, fent fotografies d’amagat.

Què hem aconseguit? No ho sé. L’acció però, no passà inadvertida. I no cap dubte que veure els majors de l’escola llegint un llibre a l’hora del pati al bell mig del camp de futbol és enviar un missatge contundent als alumnes de l’escola: hem generat una imatge que val més de mil paraules.

Nota: L’experiència ha estat publicada íntegrament al diari Levante. Si ho desitjeu podeu fer-li un colp d’ull al document

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!