I per últim: els numerets de Chávez no m’acaben d’agradar. Però si més no li dona un toc pintoresc i d’humor a la política internacional i cal agrair-li la seua claredat de discurs: la gran majoria de polítics parlen sense dir absolutament res. D’altra banda, això de: "Si llego a escuchar al monarca, se le cae la corona!", per a mi és molt bo! És una frase incomparable: humor, valentia, fermesa. I, com he dit, em reserve la meua opinió sobre Chávez i la realitat veneçolana -no tinc suficient informació com per realitzar un judici consistent-. Però, mireu: si personatges tan "il·lustres" com Aznar i tota la tropa del PP -i bastants del PSOE-, Bush, Blair, l’infumable Vargas Llosa i la resta de "demócratas" del món hi estan en contra -fins al punt d’orquestrar un colp d’estat per tombar-lo com feren amb Allende- doncs, és bona senyal. És, per a mi, l’únic criteri vàlid per fer-me una opinió del personatge. Com diuen en castellà: "Dime con quien vas y te diré quién eres".
Salvant les distàncies i les formes -Chávez no li arriba ni a la sola de les sabates a Allende- al president electe xilé l’assassinaren els ianquis per promoure nacionalitzacions i reformes agrícoles que volien afavorir la classe treballadora del país. Chavez, Evo Morales, Daniel Ortega… estan seguint el mateix camí que Allende: desampallegar-se del colonialisme econòmic de les multinacionals dels EUA i espanyoles per emancipar-se i començar de nou, després de més de 500 anys de repressió i explotació. Si això és populisme, doncs visca el populisme!
PD: Per cert, i amb Xina, Aràbia Saudita, Marroc… -vertaderes dictadures- què passa? Qui diu res al voltant? És deixa de comerciar amb elles malgrat la seua condició de dictadures i les seues constant violacions dels drets humans? No eh! Ah, clar, però amb Cuba, sí. Clar, és diferent…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!