TocDeQueda

Pensaments, anècdotes i paraules aproximades

4 de desembre de 2007
Sense categoria
0 comentaris

Perpetuar-se?

No faré un assaig sobre geopolítica -ni ganes, ni temps, ni capacitat-. Malgrat tot, m’agradaria fer un parell d’observacions pel que fa al "cas veneçolà". En primer lloc un fet que em sembla lamentable: perpetuar-se? Qui és vol perpetuar? Que un mateix president es puga presentar a tantes eleccions com desitge és una norma vigent a la gran majoria d’estats amb règim democràtic del món -estat espanyol inclòs-. Així doncs, quina novetat hi ha en aquest punt de la reforma constitucional, fet que els mitjans de comunicació han amplificat com si es tractara d’una repetició automàtica de mandat? Clar, si ho fa Chávez, vol perpetuar-se; si ho fa Felipe Gonzalez o Pujol, no… En tot cas, Chávez es vol perpetuar exactament igual que la gran majoria de presidents democràtics.D’altra banda, qui ha llegit la reforma de la constitució que proposava? Jo, personalment, no ho he fet, per bé que he escoltat moltíssimes coses al voltant. Malgrat tot, aquesta gran quantitat de pseudoinformació no em permet de valorar res (per això no ho faig) però la gent parla i parla sense criteri, a la manera de papagais mediatitzats. De fet, em sembla perfecte que si una majoria de gent no hi està d’acord, es tombe la proposta. Però de la mateixa manera que Chavez accepta el resultat amb -si més no- aparent esportivitat, sense argüir cap excusa, bé caldria que els demés començaren a acceptar les seues aclaparadores victòries electorals. Perquè no s’accepten? Perquè tenen tanta barra d’acusar Chávez de "dictador"? Com és pot ser tan rematadament incoherent i fals? Ah, clar… La llibertat d’expressió… Clar, Chávez tanca televisions… En tot cas, no renova llicències, que no és exactament el mateix. I, sense anar més lluny, al País Valencià, el PP vol tancar (no ho ha fet encara perquè estan esperant a que s’acoste una mica més la cita electoral per atiar de nou el seu anticatalanisme), com deia el PP tancarà TV3 i ningú no s’immutarà. Però si ho fa Chávez… Clar, és un dictador. Anem a vore: serà un populista, un cuentista, un revolucionari i tot allò que es vulga però no és un dictador: l’ha triat la seua gent en eleccions absolutament netes, amb observadors internacionals i tots els requisits formals. En tot cas, si és un dictador ho és tant com la resta de presidents triats per sufragi universal. Jo puc cansar-me de criticar i despotricar de Rita Barberà -eterna alcaldessa de la meua ciutat- per la destrucció del Cabanyal, pel circuit de F1 -per tot, vaja!-, però no per això vaig a dir que és una dictadora. La gent d’aquesta ciutat l’ha triada. Què hi farem! És un poc com a Euskadi quan se’ls omple la boca als partits espanyols amb això de  "los partidos demócratas…" sense incloure a l’esquerra abertzale. Com si a HB no la votaren els bascos! Podran dir allò que vullguen però no falsedats. És una qüestió de semàntica. Segueix…

I per últim: els numerets de Chávez no m’acaben d’agradar. Però si més no li dona un toc pintoresc i d’humor a la política internacional i cal agrair-li la seua claredat de discurs: la gran majoria de polítics parlen sense dir absolutament res. D’altra banda, això de: "Si llego a escuchar al monarca, se le cae la corona!", per a mi és molt bo! És una frase incomparable: humor, valentia, fermesa. I, com he dit, em reserve la meua opinió sobre Chávez i la realitat veneçolana -no tinc suficient informació com per realitzar un judici consistent-. Però, mireu: si personatges tan "il·lustres" com Aznar i tota la tropa del PP -i bastants del PSOE-, Bush, Blair, l’infumable Vargas Llosa i la resta de "demócratas" del món hi estan en contra -fins al punt d’orquestrar un colp d’estat per tombar-lo com feren amb Allende- doncs, és bona senyal. És, per a mi, l’únic criteri vàlid per fer-me una opinió del personatge. Com diuen en castellà: "Dime con quien vas y te diré quién eres".
Salvant les distàncies i les formes -Chávez no li arriba ni a la sola de les sabates a Allende- al president electe xilé l’assassinaren els ianquis per promoure nacionalitzacions i reformes agrícoles que volien afavorir la classe treballadora del país. Chavez, Evo Morales, Daniel Ortega… estan seguint el mateix camí que Allende: desampallegar-se del colonialisme econòmic de les multinacionals dels EUA i espanyoles per emancipar-se i començar de nou, després de més de 500 anys de repressió i explotació. Si això és populisme, doncs visca el populisme!

PD: Per cert, i amb Xina, Aràbia Saudita, Marroc… -vertaderes dictadures- què passa? Qui diu res al voltant? És deixa de comerciar amb elles malgrat la seua condició de dictadures i les seues constant violacions dels drets humans? No eh! Ah, clar, però amb Cuba, sí. Clar, és diferent… 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!