TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
Pintades
Quan veig unes lletres, un dibuix o qualsevol altra intervenció urbana a una paret veig, inevitablement, una persona. Veig algú decidit a fer-se escoltar. Veig una intenció clara de transmetre alguna cosa. Veig algú que ha considerat absolutament necessari i oportú de compartir una idea, un pensament, una intuïció… Veig algú que ha fet un esforç considerable per dur a terme la seua acció: ha comprat allò necessari per fer-la possible i s’ha arriscat a que l’enxampen en plena faena. Veig algú que, malgrat saber que no està "bé" allò que fa, considera que el valor del seu missatge compensa l’infracció que produeix. Veig algú de nit, mirant cap a un costat i cap a l’altre, esperant el precís moment d’execució. Veig algú convençut de la importància del seu gest. Veig algú que espera provocar admiració, mal humor, simpatia, enemistat… amb la seua acció. Veig, indiscutiblement, algú amb un objectiu clar de comunicar, de voler dir alguna cosa concreta i clara: precisa.
És per això que cada vegada que passe per aquest carrer de la vila d’Albaida i veig la pintada que podeu veure a la fotografia, em faig les mateixes preguntes: què és el que reclama exactament? Quin és el missatge? I, en tot cas, qui l’ha entès? La frase té un caràcter eminentment profund; no és, precisament, una ocurrència qualsevol. Però, continue perplex: què vol transmetre? He de reconèixer que cada cop que repeteix les paraules per a mi, amb un to de certa solemnitat "Per un poble heterodoxe", se m’escapa inevitablement el somriure. I més, quan m’imagine les cares d’incredulitat de les velletes que, de camí cap al mercat -és un carrer estret i molt transitat que ix a la plaça del mercat- lligen el missatge. "Xè, quin sinvergüensa", deuen pensar, sense arribar a entendre’l.
Ara fa un any i mig -com a mínim- algú, probablement un veí o veïna del poble, va decidir que havia de comunicar la resta d’albaidins i d’albaidines alguna cosa d’una manera clara i públicament. És evident però, que la seua intervenció, de tant sofisticada com és, no ha generat ninguna reacció: la pintada està intacta. Just enfront hi ha un "País Valencià" en roig que ha estat "intervingut" en sprai blau. I, uns metres més enllà, tres línies horitzontals de color gris sota un fons blanc són, indiscutiblement, l’espectre d’una pintada. Però la subtil "Per un poble heterodoxe" no ha enutjat ningú; ni tan sols el propietari de la paret, que no s’ha molestat en esborrar-la. Això, tractant-se d’una pintada -val a dir-ho- és molt trist. Demà mateix, encara que siga per complaure la pintada i fer-la sentir important, compraré un sprai negre, faré una ratlla al damunt de la paraula "heterodoxe" -així: heterodoxe– i escriuré al seu costat un contundent: "ortodoxe". I, ara? Què pensarà l’autor? Reaccionarà?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquesta pintada em sembla molt interessant pq ha fet pensar i reflexionar algú… aquest és l’objectiu d’aquell qui l’ha escrit (pense jo).
En un món on la comunicació entre persones és escasa. On es potencia l’individualisme i el consumisme.
Fer una pintada és una expressió també de disconformitat amb allò establert. El missatge de la pintada no busca més que expressar una idea i després cada qual que la interprete com vulga.
Les velletes -que tu nomenaves- també la llegiran i tractaran d’entendre el que vol dir, malgrat que després puguen pensar que és un vàndal (o no!).
Per últim diré, que Pintades s’han de continuar fent mentre no estigues content amb allò que hi ha. Mentre veges que aquest món no és just i cal que la gent es comunique per fer-ho saber al veí o veïna… i més ací on la censura informativa és més evident que en altres llocs.
Un poble amb pintades és un poble que lluita, que és rebel i que no és conforma amb allò que hi ha!
Recuperem les pareds mudes i censurades. Omplim-les de pintades, omplim-les de color, de vida i d’esperança!
I que casascú interprete el que vulga…