TocDeQueda

Ara fa dos anys, el País Semanal va publicar com a carta de la setmana un article que havia escrit al voltant d’un reportatge que signaven el fotògraf Jose Manuel Navia i Juan José Millás sobre imatges de la guerra civil. El muntatge fotogràfic em va colpir d’allò més: el fotògraf havia fet una selecció de les imatges més conegudes de la guerra i havia anat al lloc dels fets per reproduir eixes imatges setanta anys després. Clarament, entre les fotografies seleccionades hi havia Muerte de un soldado republicano en Cerro Muriano, de Robert Capa, convertida en icona de les guerres del s.XX. I, al costat de la imatge original, hi havia la imatge actual, d’enquadrament i mida idèntics. Quan vaig vore les dues imatges, vaig entendre que havia arribat el moment d’escriure: portava molt de temps intentant "descriure" l’angoixa que sempre m’havia transmès la imatge de Capa. No sabia exactament perquè la fotografia em produïa eixa sensació de neguit. I gràcies al muntatge de Jose Manuel Navia ho vaig descobrir.

Un matí de diumenge d’agost, amb ben poques esperances de trobar el meu escrit publicat al diari -feia un mes que l’havia enviat-, vaig quedar paralitzat: a la secció de cartes i d’opinió del País Semanal hi havia destacades dues fotografies i un text: eren les meues paraules i les imatges de Capa i de Navia. Vaig quedar sense paraules. M’és impossible de descriure l’emoció d’aquell instant.

Tot just fa dos dies, fent un volt per la xarxa i de la manera més fortuïta i accidental en la que poden ocórrer les casualitats, vaig trobar açò:

  http://agnobiwankenobiagnobiwankenobi.spaces.live.com/blog/cns!A07320739C340570!274.entry

I, dos anys després, m’he tornat a quedar sense paraules…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!