TocDeQueda

Les repercussions sociològiques de l’auge de la Fórmula1 són difícils de mesurar per la seua magnitud. Per si no teníem prou amb les motos i el futbol, ara els alumnes volen ser de majors, pilots de Fòrmula1! Gran aspiració! Els xiquets ja no s’enfaden perquè el pare o la mare no els compren un baló; s’enfaden perquè no els compren un kart o una mini-moto. I allò més greu és que molts accedeixen a satisfer aquest caríssim antoix amb la ingènua, trista i interessada intenció de convertir-los en un altre Fernando Alonso. Evidentment, quan més joves siguen, més possibilitats tindran de triomfar. Com el seu heroi, que presumeix d’haver aprés a conduir abans que a caminar. Quina infantesa més entranyable de fum, soroll de motor i ferum de benzina!

Amb l’arribada del pilot espanyol a l’elit de la màxima competició automobilística, tots els escolars de l’estat espanyol tenen un nou model a seguir. El fenomen és ben conegut: en un tres i no-res, les classes és plenen de motxilles, estoigs i samarretes del seu nou ídol. Però no tan sols és un model d’imatge; també ho és de comportament. I quina actitud podem esperar dels nostres alumnes si copien les formes i les paraules d’una persona que no mai accepta la derrota amb esportivitat? L’esquema és sempre el mateix -i ningú no ho pot discutir-: si guanya, es perquè ell és el millor pilot del món i no necessita l’ajuda de ningú per ser-ho; si perd, la culpa és del seu equip perquè no li dona suport, o dels altres pilots, que "no saben conduir". Tot un exemple d’humilitat i companyerisme per als més joves!

D?altra banda, tot just aquesta setmana s’ha fet públic un estudi de la Universitat de València on es conclou que el salvatgisme i la temeritat són les característiques més representatives dels conductors de cotxes i motos. D’entre tots, els valencians, per cert, som els que aconseguim una puntuació més elevada en aquestes dues variables. Algú s’ha parat a pensar en la relació que pot haver entre l’auge del motociclisme i l’automobilisme i aquesta actitud al volant? I la passió per la velocitat… pot tenir alguna implicació amb la sangria imparable que suposen les carreteres? No hi ha dubte que ambdós temes serien una bona hipòtesi per a un treball d’investigació.

Decididament: des d’un punt de vista educatiu, l’èxit de la Fórmula1 no ha fet cap bé a la societat; ans al contrari: s’ha convertit en un altre dels molts enemics que té el civisme. Aquesta nova afició és un flac favor a l’escola i als mestres que, dia a dia, tractem d’educar a través de la raó, el respecte i la solidaritat, aquells qui formaran la societat del futur.