TocDeQueda

Avise d’avantmà: me cague en la F1. I dic "me cague" perquè vull que sone malament. Podria haver dit "tant me fa" o "m’és completament indiferent" però aquestes construccions no serien exactes. He d’afegir, inevitablement, un matís d’enuig en l’expressió. Des d’un punt de vista estrictament personal, sí que m’és absolutament indiferent la F1, car aquesta classe de competicions no m’atreu el més mínim. Ara, per a gustos, colors. Però la repercussió que aquest "circ" (mai més ben dit) té envers els més joves sí que és un fet que m’incumbeix i m’afecta, sobretot, per la meua condició de mestre. Així doncs, que quede clar des d’un bon principi: me cague en la F1. I al bell damunt.

Avui, tenia classe d’educació física amb els "majors" de l’escola a primera hora del matí i, abans d’escomençar, he decidit de fer un petit debat a classe al voltant de la notícia que tots comentaven apassionadament. La primera aportació d’un alumne -d’altra banda, un alumne molt educat i respectuós amb tots els seus companys- ha estat certament immillorable per encetar el debat: "-El Hamilton eixe és un cabró. És un trampós i per la seua culpa Alonso no ha guanyat el mundial". Fantàstic!

Per començar la meua intervenció, i com que insultava Hamilton amb tanta energia i passió, li he preguntat en un to marcadament irònic si el coneixia, o si li havia fet algun mal o havia insultat Maria -la seua germana menuda-. La meua broma els ha fet riure a tots però jo he mantés el meu posat seriòs. Ràpidament s’ha calmat i ha dit que no era un cabró però que sí que havia fet trampes. Ahhhhhhh… Ja… Bé, m’estalviaré (per el seu elevat grau d’incoherència i ingenuïtat) l’heterogeni relat sobre pressió de pneumàtics, Ron Dennis, entrades en boxes, Bridgestone, FIA i d’altres mandangues que entre tots m’han explicat en un moment. He evitat de riure’m, clarament. Per a ells és un tema molt seriòs.

Després d’escoltar les seues hipòtesis -construïdes a base de fragments de televisió-, els he preguntat solemnement i amb un punt d’intriga -per a que escoltaren amb atenció- si tenien una sola prova d’allò que deien al voltant del complot de McClaren contra Fernando Alonso. I, evidentment, totes les seues airades respostes començaven igual: "Jo vaig vore per la tele que…", "Es que en Tele5 van dir que…", "Fernando Alonso ha dit que…". Han estat un excel·lent pretext per dirigir el debat cap a l’essència de tot plegat: la manipulació de la informació. Després de fer una petita reflexió sobre els mèdia i la seua capacitat de tergiversar la informació he fet la següent pregunta: "Què penseu que diu els mitjans de comunicació d’Anglaterra sobre Fernando Alonso?". I m’he quedat gratament sorprés d’escoltar la ràpida resposta d’un alumne: "Lo mateix que diuen ací de Hamilton". Sí senyor, Josep! I, seguidament, he preguntat per concloure el debat: "Llavors… qui té raó? Qui diu la veritat?". La resposta ha sigut unànim: "Ningú". La veritat se l’ha de construir cadascú, contrastant totes les informacions i malfiant-se’n.

I, per últim, quan ja gairebé feiem cap al pati, els he qüestionat un fet que està incomprensiblement acceptat per tothom, provocant-los un desconcert perfectament palés en les seues cares d’incredulitat: "Ah… i per cert, des de quan anar en cotxe és un esport? Aleshores… anar en autobús també, no?… Per favor, que no us enganye ningú, eh!".

Ha estat un debat certament interessant. Però, malauradament, és una exepció: cada vegada és debateix menys a les classes perquè no hi ha temps més que per a fer allò que mana l’infernal llibre de text. Lamentable. Sempre que he estat tutor m’he cansat de fer debats, ara improvisats, ara ben estructurats. Però la meua actual condició de mestre d’EF em limita aquesta tasca -els alumnes volen, com és normal, córrer i jugar a les classes d’educació física-.Caldria que a l’escola s’aprofundira molt més -i molt més a sovint- en aquest aspecte tan extremadament important alhora d’ajudar els i les alumnes a construir la seua pròpia visió del món i a no creure’s la primera cosa que escolten o vegen per la televisió.     

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!