TocDeQueda

Pensaments, anècdotes i paraules aproximades

21 d'octubre de 2007
2 comentaris

“Victims of comunism”

“The memorial to the victims of comunism is dedicated to all victims, not only those who were jailed or executed but also those whose lives were ruined by totalitarian despotism”.

Acostumat a la mediocritat -i l’amiguisme- que envolta l’escultura pública a València, vaig quedar impressionat de trobar, caminant per Praha, un “diàleg urbà”: un punt de la ciutat que parla amb el transeünt; que, inevitablement, activa el seu pensament. És un montatge senzill i auster que, certament, atura la respiració. L’escultura és impactant. Per la força simbòlica que transmet i per allò que demana la imatge: no es suficient d’observar-la des de lluny; t’hi has d’endinsar i has de tocar el coure fred de les figures. La sensació és indescriptible.

A mesura que avances pels esgraons, l’home desapareix a poc a poc, destruït per una força intangible. Primer, una escletxa enorme s’obri a través del seu pit i del seu cap; després, un fragment del cos ja no hi és, produint-se un efecte dantesc: hi pots veure a través i confons eixa figura amb allò que queda de la següent i els arbres del voltant. La gangrena del coure és imparable i consum la persona que queda reduïda a la mínima expressió d’un peu, al costat del qual, hi ha dos forats de cargol. La idea és contundent: l’altre peu ha estat arrencat de socarrel per culminar el procés de destrucció.

Però no calien les paraules; si més no, eixes paraules. Les trobe absolutament injustes i polititzades. El comunisme no té ninguna culpa de les atrocitats comeses per Stalin. Aquest sistema polític cercava l’emancipació dels homes i les dones, tot lluitant per un món més just. Eixa era la seua raó de ser, amb independència de les barbaritats que es van cometre en el seu nom. Una raó de ser oposada diametralment a la del seu triomfant adversari: el capitalisme només cerca interés, benefici, profit. I si cal matar, ho farà: d’exemples n’hi ha cada dia. El més recent i dramàtic, a l’Irak. Un breu repàs a la història del món contemporani ens permetrà de comprovar que, de fet, en nom del capitalisme s’han mort infinitament més persones que amb l’excusa del comunisme. Però és ben sabut que els vencedors escriuen la història al seu gust.

L’escultura transmet l’horror de la destrucció de l’ésser humà, de l’aniquilació de la persona. Perquè l’han embrutat amb les paraules? No eren necessàries i, a més a més, han pervertit el seu missatge, polititzant-lo d’una manera frívola i tendenciosa. Si més no, un petit canvi haguera estat suficient:

“The memorial to the victims of totalitarian despotism is dedicated to all victims, not only those who were jailed or executed but also those whose lives were ruine”.

 

  1. Home, que el comunisme és bo és molt discutible. Quan 600.000 soldats i 5.000 tancs del Pacte de Varsòvia van envair Txecoslovàquia, l’Stalin ja duia quinze anys criant malves.

    I això de culpabilitzar Stalin dels mals del comunisme, tot i que va tenir efecte en el seu moment, avui ja no s’aguanta. Una cosa és el tirà embogit, que arriba a un nivell màxim de destrucció de vides humanes, i l’altra el sistema que ha creat aquest tirà. Ja el propi Lenin va donar l’ordre d’executar un 10% aleatori dels habitants dels pobles en zones no afectes al comunisme, i el propi drama del Holodomor a Ucraïna és un dels genocidis més bèsties de la història.

    Crec que un dels problemes que tenim als Països Catalans, herència del franquisme, és creure que el món té dues vies, que una és la franquista i l’altra és l’antifranquista. I que tot el que Franco odiava ha d’anar, per tant, junt. I per tant, catalanisme, democràcia i comunisme van junts. Això no s’aguanta per enlloc. Franco simplement odiava moltes coses, però que entre elles poden ser oli i aigua. Necessitem, a nivell de política de base, treure’ns el llast de l’antifranquisme i mirar al món amb ulls sense prejudicis. Entendre qui ha promocionat més nous estats al món i jugar les cartes adequades per assolir la llibertat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!