TocDeQueda

Pensaments, anècdotes i paraules aproximades

11 d'octubre de 2007
Sense categoria
0 comentaris

Un escrit inicial…

Finalment, un portàtil. És estranya l?atracció que en mi produeix aquest objecte: em fa sentir acompanyat. Se que aquesta afirmació no és molt precisa però és absolutament verídica. Des que el tinc, tracte l?ordinador com si fora un ésser viu; amb un respecte exagerat. No se exactament a què podria atribuir aquesta devoció, ni si durarà molt. Pot ser, tan sols és fruit de la novetat, com passa quan et compres unes sabates noves: el primer dia camines amb una precaució extrema per no tacar-les; poc després, te les posaries per anar a collir taronges.

Així, desconec el motiu d?aquest apreci adulterat però pense que s?origina per la barreja impossible d?ignorància i admiració que produeix en mi qualsevol enginy tecnològic i, sobretot, pel fet de considerar aquest objecte, un aparell que em permet de crear, de fer coses. Aquesta atracció desmesurada pot ser també s?explica pel contrast que suposa aquesta màquina envers la meua activitat laboral i/o artística: l?ordre, la perfecció i la disciplina informàtica en front la idiosincràsia més caòtica i desesperant. Diuen que els extrems es toquen; no mai més ben dit en aquest cas.

Siga com siga, a partir d?ara, aquest portàtil serà testimoni i còmplice de les meues paraules i dels meus escrits. És per això que he volgut fer una mena d?escrit iniciàtic que plasmara aquesta unió: serà pitjant cadascuna d?aquestes tecles que escriuré un article interessant, que faré nàixer un relat colpidor o que inventaré una nova activitat per als meus alumnes. I espere que aquesta nova etapa de la meua escriptura siga tan apassionant com fins ara i, si pot ser, un poc més prolífica. Se que l?ordinador, com tampoc les meues estimades llibretes i els meus apreciats llapis staedtler, no generen allò que escric; no són més que els intermediaris entre les meues idees i paraules i la realitat. Per això, se del cert que l?adquisició d?aquest preciat enginy no ha de suposar un increment ni qualitatiu ni quantitatiu de la meua escriptura. I la demostració més palesa són, precisament, aquestes paraules: fa tres dies que vaig iniciar aquest escrit i encara hi estic capficat. No té ninguna transcendència però, malgrat tot, m?esforce per filar un text mínimament acceptable i sonor. Sempre amb el mateix objectiu: fugir de la mediocritat.

Després d?aquesta declaració d?intencions un tant aigualida, només em queda de fer una petita promesa: si aquest ordinador m?acompanya fins al final de la seua vida, l?acomiadaré tot i escrivint unes paraules finals: el negatiu d?aquest escrit inicial. Unes paraules que tancaran un cicle, connectant la fi amb el principi, i explicaran humilment què he estat capaç de fer i de ser amb l?escriptura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!