Fa un parell d?anys, el director de cinema Sígfrid Monleón va endevinar un argument cinematogràfic darrere d?un invent tan senzill com és la bicicleta i encetà l?enorme procés de construir un guió i pensar una pel·lícula amb aquesta com a principal protagonista. Això és, no cal dir-ho, un fet extraordinari. Però que una productora arriscara un munt de diners i cregués en el poder que transmet la imatge d?aquest humil artefacte, és un fet inversemblant, alhora que un indicador inequívoc de que alguna cosa està canviant dins les persones que malviuen confortablement a les ciutats occidentals.
Els invents passen de moda i cauen en desús irremeiablement; ben pocs tenen el dot de perdurar sense alterar gaire bé gens ni la forma d?usar-se ni la seua fisonomia. El llibre n?és un, indubtablement. I també ho és la bicicleta. És difícil de creure que un invent tan antic com la bici represente, alhora, una idea tan extremadament moderna i contemporània com la sostenibilitat. Però encara és més sorprenent adonar-se?n de la seua directa implicació amb els grans problemes que assolen el nostre planeta o, més ben dit, amb la seua solució. És inútil esperar l?eterna promesa tecnològica per resoldre?ls: la bicicleta ja està inventada fa temps.
Un dels elements clau dins d?aquest model suïcida de societat que hem construït és l?automòbil, emblema indiscutible del consumisme i de la vida urbana. I és per això que la bicicleta té tan a dir pel que fa a la sostenibilitat del nostre medi ja que, a més a més de ser un mitjà de transport silenciós i net, a la ciutat, combina la velocitat del cotxe amb la mobilitat del peató, convertint-se en una amenaça real per a les quatre rodes. Però l?automòbil, peça clau de l?engranatge econòmic mundial, és intocable i els polítics se?n cuiden bé prou de no provocar-lo. Com diu Galeano, los coches no votan pero a ningun político se le ocurre contrariarles.
L?automòbil és un dels màxims responsables de la contaminació del planeta. Però no és aquest l?únic inconvenient: milers de persones mortes en accidents de trànsit cada any; reducció dràstica de l?espai peatonal urbà; dependència energètica; inversions enormes per construir i mantindre la xarxa viària; contaminació acústica; gran despesa de recursos materials i energètics per a fabricar-los… Usar la bici no és soles una qüestió de fums. Queda clar doncs, que la solució no és ?com ens volen fer veure? inventar un cotxe que no contamine.
Però la bici no sols té la capacitat de transformar la societat des d?un punt de vista material: també canvia les persones, en un procés de catarsi mútua ciutat-individu. La bicicleta ens permet de ser independents; independents econòmicament, ja que desplaçar-se en bici està a l?abast de tothom; independents energèticament, perquè no necessitem res més per moure?ns que la nostra força; independents mecànicament, perquè les reparacions més freqüents les pots fer tu mateix; independents logísticament, perquè no depens de res ni de ningú per moure?t; independents en la lluita, perquè una sola bicicleta té força per actuar i transformar. I aquesta independència és tradueix en llibertat, ja que aquesta paraula tan difícil de definir ?no seré tan atrevit? té, però, un antònim indiscutible: dependència.
Tenim l?obligació moral i ètica, però també una imperiosa necessitat, de canviar el model econòmic vigent que amenaça d?autodestruir-nos. Tenim l?obligació de recuperar l?espai urbà per a les persones; de fer ciutats per a viure, no per a circular a motor. Tenim l?obligació física i moral de fer-nos sostenibles. I desplaçar-se en bicicleta, un gest tan aparentment senzill i inofensiu com pedalar, és la via més revolucionària i ràpida per fer un gir radical de rumb; per transformar les persones i les ciutats; per convertir la insostenibilitat en respecte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!