TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
DIA INTERNACIONAL DEL AUTOMÒBIL
A les acaballes de setembre, es celebra arreu d?Europa l?anomenat Dia sense cotxes des de fa ja un grapat d?anys. València, com a ciutat europea i cosmopolita que pretén ser, sempre hi participa. Lluny de modernitzar-nos però, aquestes ridícules iniciatives evidencien, precisament, el nostre retràs envers tot i tothom. La suposada festa ecològica serà un fracàs estrepitós. Com sempre des que es celebra. I difícilment ho deixarà de ser perquè no és amb circuits urbans de F1 i Copes Amèrica que s?educa una ciutat: el civisme no es compra amb diners a no ser que aquests s?invertesquen a l?escola pública. I no és eixe, clarament, el nostre cas.
Així doncs, el proper dia sense cotxes tothom agafarà l?automòbil per desplaçar-se, malgrat els anuncis de tota mena que, en pocs dies, invitaran a no fer-ho. L?explicació d?aquest fracàs premeditat però, és ben senzilla. En primer lloc, si existís la voluntat real d?aconseguir que, per un dia, València, Ontinyent i altres ciutat importants del nostre territori descansaren del maltracte diari que suposen el fum, el soroll i l?agressivitat dels automòbils, les autoritats es deixarien d?anuncis, permetrien l?accés a qualsevol transport públic sense cap tipus de restricció i, sobretot, tancarien els carrers. Hom pensarà que això de tancar els carrers és inacceptable. Doncs bé que es fa, i al llarg d?una setmana, per celebrar les Falles o els Moros i Cristians i tothom tan content.
Però la indiferència que mostraran totes les ciutats envers aquesta hipòcrita convocatòria té un argument encara més indefugible: la població, independentment del grau de civisme i sensibilitat ecològica que haja assolit, es fa una pregunta tan simple com eloqüent: Per a què? Canviaria alguna cosa si el dia sense cotxes fora un èxit rotund? Respiraríem millor si un dia de cada setembre anàrem al treball en autobús? Faríem les ciutats més habitables i sostenibles deixant el cotxe aparcat un dia a l?any? Evidentment, no. Es tracta d?una pantomima mediàtica que pretén emmascarar la nul·la preocupació que demostren els governants envers el gravíssim problema de contaminació que pateixen les ciutats occidentals. Per a ells, més que de fums, és una qüestió d?imatge. Els polítics, millor que ningú, saben quina és la peça clau i vital de l?engranatge econòmic mundial i saben, alhora, que és intocable. Per això, són ells mateix qui s?encarreguen de fer fracassar qualsevol iniciativa d?aquesta classe, no fora que algú s?acostumés a usar la bicicleta o els transports públics i se n?adonara de la seua comoditat. Com diu Galeano, los coches no votan pero a ningun político se le ocurre contrariarles.
Després d?haver comprovat, any rere any, que el dia sense cotxes no funciona i que, a més a més, no té cap utilitat, les autoritats haurien de replantejar-se aquestes iniciatives. Si la intenció dels nostres batlles i batllesses és convertir les nostres ciutats en referent de modernitat a tota Europa, trobe que seria més adient proposar a la Comissió Europea la creació del Dia Internacional de l?Automòbil. Al llarg d?aquesta diada, entre d?altres activitats, es permetria l?accés en cotxe als museus, es talaria i s?asfaltaria la Mariola per construir-hi un circuit en plena natura i aparcar en tercera fila i insultar la resta de conductors, desgravaria. Òbviament, la gasolina seria gratuïta. Seríem l?enveja i l?avantguarda d?Europa. I ,de ben segur, l?èxit de la convocatòria estaria garantit.
Didac Botella i Mestres
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bo l’article Dídac. Un altre tema interessant són els accidents de trànsit. Quan començaran a perseguir als fabricants i no als conductors? Una autèntica vergonya de la nostra època. Per cert a tu no et persegurian mai perquè continues sent un fanàtic incansable de la bicicleta. Podries esciure un apunt sobre això, per a què el món coneguera que es poden fer desenes i desenes de quilòmtres diaris en bici tranquilament (com ho fas tu) i no caure mort (com ho faria jo…)
Una abraçada de la teua gent,
Xavi