TocDeQueda

Pensaments, anècdotes i paraules aproximades

7 de juliol de 2007
Sense categoria
3 comentaris

De professió, polític

Al barri del Carme de València cada vegada són més escassos els espais que sobreviuen a l’especulació urbanística i comercial que ha convertit el casc antic de la ciutat en un gran bassar de terrasses "fashion" i soroll estrident. Un d’aquests raconets és el claustre de la Universitat Internacional Menendez Pidal on, per un preu més que raonable (9?) pots gaudir d’una cuina elegant i saborosa allunyat del lamentable espectacle de la "modernitat" valenciana. 

En aquest agradable entorn doncs, vaig dinar ahir amb un vell amic de l’escola (no som vells però si "vells amics") que no havia vist des de l’hecatombe política del 27 de maig. I, com no podia ser d’altra manera, la conversa fou eminentment política. La novetat però, fou que d’una manera prou desesperada, l’Àlvar ens va fer la següent reflexió (també hi havia un altre vell amic a taula): "Hem de fer alguna cosa, companys". El seu posat era de defalliment absolut. "Hem de fer alguna cosa". Una necessària i evident afirmació que va ser resposta amb una no menys contundent i bàsica pregunta: "Quina cosa hem de fer, company?"

El meu amic Àlvar feia al·lusió a endinsar-nos d’una vegada per totes en el món de la política. Ens encoratjava a que la nostra generació (1975-1980), una generació que vam ser educats en valencià i al llarg dels anys en els quals regnava el PSPV al País Valencià, agafara el protagonisme polític per redreçar la crítica situació política que vivim. Parlava, (Déu el perdone!) de, fins i tot, incorporar-nos al PSPV per tal de… En eixe moment el vaig tallar.

Val a dir que el meu amic, tant o més com jo, despotrica del PSPV de Lerma, de Alfonso Guerra… i és conscient de totes les males jugades que a València el PSOE va fer al llarg de la Transició. No cal explicar-li-ho a ningú: és sabut per tots. Però més enllà d’això li vaig respondre que com era tan ingenu de pensar que el comité federal del PSPV anava a deixar que uns jovenets amb idees i amb ganes de canviar el dantesc panorama polític d’aquest País entraren a formar part del seu entramat de càrrecs, secretaris, assessors i tota la resta de "llocs de treball" que genera l’organigrama d’un partit. Li vaig preguntar si realment pensava que al Antoni Such i d’altres diputats valencians li importava molt el fet d’haver perdut les eleccions. Ca! Pot ser estan dolguts, si. Però exactament de la mateixa manera que ho estic jo pel fet que el Barça no haja guanyat la lliga aquest any. No passa res! L’any que ve! Això és exactament el que pensen els diputats, secretaris… del PSPV: d’ací quatre anys, més! Els importa exactament això: no-res. Mentres mantinguen el seu escó, ací no ha passat res.

La política s’ha convertit en una professió més. I l’objectiu primer i bàsic de qualsevol treballador d’un partit (o d’una empresa, tal hi fa!) és mantindre el seu lloc de treball. A més a més, un lloc de treball que està estupendament remunerat, amb unes dietes magnífiques i unes condicions de treball inmillorables. Qui anava a ser tan rematadament imbècil de cedir aquest privil·legi a uns altres "pel bé del País"?

Podria parlar també d’Esquerra Unida, encara que l’exemple del PSPV és molt més gràfic car la seua immensa estructura resalta encara més aquesta passivitat premeditada. El meu amic insistia en la idea però ara enfocant-ho cap al Bloc Nacionalista Valencià. No cal dir que el plantejament és el mateix, encara que l’entrada del Bloc a les Corts i la il·lusió que això ha generat al partit pot albirar una mínima esperança, si més no pel que fa a l’esforç de treball i sacrifici que faran els seus militants de cara als reptes polítics que tenim per davant.

Vam quedar de pensar-hi detingudament i de parlar-ho més endavant. No ho veig gens clar però val a dir que l’Àlvar té raó, malgrat tot allò que he dit: "Hem de fer alguna cosa".

                                                                                              Didac

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!