El trencament de la treva per part d’Eta és una notícia certament frustrant. És un daltabaix per a tots aquells qui pensavem que aquest cop s’estaven fent les coses mínimament bé de cara a resoldre l’etern conflicte basc. Però és evident que hi ha certs sectors que han d’estar encantadíssims amb aquesta nova etapa militar d’Eta. De fet, el PP ha estat treballant de valent per aconseguir aquest èxit de la sdeua estratègia electoral.
El Psoe, per al seua banda, no ha fet suficient per desenrocar el procés, tambè per una qüestió electoral: ha estat més pendent del PP i les seues embestides que d’afrontar amb valentia les negociacions. La resposta a una manifestació contra el procés o unes declaracions incendiàries per boicotejar qualsevol acció del Govern, ha estat un parell de detencions, declaracions confuses o gestos per demostrar la seua valentia contra Eta. Sense dubte, el PP és un dels principals responsables d’aquesta situació i, no cal dir-ho, s’en congratulen. Són els "abanderats" de la llibertat. i el Psoe ha caigut en la trampa, temerós de perdre un grapat de vots. El fet es que no ha sabut veure que el PP estava tan rabiòs precisament per tot el contrari: Zaplana, Rajoy i companyia sabien del cert que si el procés anava endavant, no tenien res a fer en les legislatives del 2008, fet que, alhora, equival al seu soterrament polític.
Ara, ja canten victòria, després de l’atemptat de la T4. Han estat capaços de reviscolar gràcies, precisament, al seu "enemic" nº1. Ni el més cafre dels terroristes desitjava tan com la tropa d’Aznar el retorn als atemptats. És trist d’adonar-se’n però és lamentablement cert. A partir d’ara, caldrà esperar els esdeveniments amb cautela, amb peus de plom i estar preparats per qualsevol embestida -tan d’Eta com del PP- per tal de no defallir i seguir amb l’esperança d’aconseguir un principi d’acord per resoldre un conflicte que sols beneficia al PP i a l’Espanya que encara recorda amb mel·làngia el colp d’estat del 36 i els 40 anys de dictadura. Estarien encantats de tornar-hi.
Didac Botella i Mestres
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!