TocDeQueda

Pensaments, anècdotes i paraules aproximades

26 de novembre de 2020
0 comentaris

Versos per a Brines

De la immensitat de la mar a la infantesa perduda;

de la frescor de l’estiu a la penombra de l’hivern;

de l’amor per la vida a la resignació per l’ocàs.

 

Brines viatja amb els seus versos per la memòria:

la paraula convertida en records insondables;

en imatges que evoquen la bellesa del passat

i que topen amb la cruesa d’un present inabastable.

 

Versos en lluita; que volen guarir i, alhora, volen fugir.

El dilema existencial, l’eterna bifurcació, el cisma personal

convertit en una poesia inesperada, de blanc i negre:

versos de llum i foscor, en un equilibri impossible.

 

D’Oliva cap al món; d’Elca cap a la vida: un viatge sense retorn.

Oxford, Salamanca, Cambridge, Madrid… Mirar més enllà. Tornar.

Nodrir l’esperit per nodrir les paraules que ens has regalat.

Que ens han afligit; que ens han corprès; que han fascinat tothom.

 

I, mentrestant, la vida passa; s’escapa el temps d’entre les mans.

T’agafa pressa; t’empaiten les preguntes; el dubte persegueix.

Què he assolit? Quin és el bagatge? Ha pagat la pena aquesta vida?

I tant que sí, Francisco! I tant! Per molts premis i per molts anys!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!