TocDeQueda

Pensaments, anècdotes i paraules aproximades

18 de novembre de 2020
0 comentaris

Massamagrell

La política municipal és, segons un amic que la coneix bé, la més “peculiar” de totes -per no dir una paraula més gruixuda-. Dins d’un ajuntament poden passar les coses més rematadament insospitades perquè, a més a més dels tripijocs i els artificis inherents a la política i el poder, cal afegir-li un localisme més o menys exacerbat, l’efecte “populista” que produeix la proximitat amb qui t’ha de votar, el personalisme més o menys malaltís de batlles i regidors i, des de fa uns anys, plens formats per mil i una formacions polítiques que provoquen “aliances” d’allò més grotesques per assolir majories. Com deia, aquesta barreja de circumstàncies origina, de vegades, episodis d’un histrionisme fora d’escala, com el que s’ha desfermat a Massamagrell estes darreres setmanes.

Des de 2019, set formacions polítiques conviuen als plens d’este poble de la comarca de l’Horta Nord: PSOE (5), PP (4), Compromís (3), C’s (2), Veïns per Massamagrell (1), Podem-EUPV (1) i VOX (1). L’aritmètica electoral indica que un govern “progressista” seria possible però la “peculiaritat” local fa que el PSOE estiga governant en minoria absoluta (5 regidors d’un total de 17). I aquesta precarietat electoral -a més a més dels personalismes- feren prosperar una moció de VOX on demanaven de llevar-li el nom de “Joan Fuster” a una avinguda per rebatejar-la amb el nom de “Enrique Senent”, un regidor històric del PP de la localitat mort recentment. Com deia, la moció va prosperar gràcies a l’abstenció dels 5 regidors del PSOE perquè, en paraules de l’alcalde, “la moció no tenia cap implicació política”. Ah! Com si Joan Fuster fora un “Joan” qualsevol i la seua obra literària versara sobre gastronomia o botànica.

Com era d’esperar, l’assumpte acabà anant-se’n de mare. Tot just aprovada la moció, el regidor de VOX que l’havia impulsada va publicar al seu Facebook coses tan “apolítiques” com que Joan Fuster “va trair València i es va vendre als diners catalans”, que era “un dement” i que “Massamagrell tinguera un carrer dedicat a ell és com si Nova York tinguera un avinguda dedicada a Bin Laden”. Qui ho anava dir, xe! VOX contra Joan Fuster! Ma’ que era difícil de vore! Doncs a l’alcalde i als regidors de Massamagrell els agafà totalment per sorpresa! Després de les declaracions “inesperades” del regidor de VOX, l’alcalde va afirmar que “s’havien sentit utilitzats i manipulats totalment per part de VOX”. Pobres… Com la caputxeta roja, que no va reconèixer al llop disfressat de la seua àvia.

Però no subestimeu la política municipal: ací no s’acaba la història! Després de la polseguera política que s’havia aixecat -l’alcalde va rebre “trucades” de la plana major del PSPV- el grup socialista de Massamagrell va proposar de batejar la Casa de Cultura del poble amb el nom de “Joan Fuster”. La iniciativa va calmar una mica els ànims però algú del PSPV tornaria a “trucar” a l’Ajuntament per fer-los saber que sí, que molt bé, però que allò que calia fer era revocar la moció. Pocs dies després, el socialistes anunciaven que es revocaria la decisió en el següent ple. La pregunta és: què passarà amb la Casa de Cultura? Es dirà “Joan Fuster” o també se’n desdiran d’eixa proposta? Ei: jo, de major, vull ser regidor! Quina festa!

I, jo, em pregunte: què en pensaria Joan Fuster de tot plegat…

-Què en pense de què?

-De l’enrenou de Massamagrell. Volien llevar el teu nom d’una avinguda i s’ha muntat un embolic de por…

-Encara els passa poc als de l’Ajuntament! A qui dimonis se li va ocòrrer posar el meu nom a una avinguda? S’heu tornat bojos o què?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!