Si no guanyem, serà pitjor que el 39…

Sempre he tingut un gran respecte per les persones que, per motius ideològics, decideixen no exercir el seu dret a votar en unes eleccions. Sovint, és gent molt íntegra i de principis ferms que, senzillament, no creu en el sistema o no troba cap força política que represente les seues idees amb precisió. Tanmateix, les eleccions generals del 28-A no són unes eleccions qualsevol, especialment al País Valencià, on també està en joc el govern de la Generalitat Valenciana.

El 2015, férem fora el PP de les institucions i, en quatre anys, hem recuperat el pols d’un País que estava en parada cardíaca pel règim de corrupció econòmica, política i ideològica que havia instaurat el PP des de 1995. Més de 20 anys de saqueig continuat, d’animadversió cap a la nostra llengua i de maltracte a tota cultura que no fora Francisco, Arévalo, Ripollés o Conchita Piquer. Tenien segrestada la identitat valenciana -essencialment espanyola per a ells- i nosaltres érem els “intocables”: l’escòria social que, com bé va dir Alfonso Rus, calia “rematar”. Però van subestimar la nostra capacitat de resistència i, de la nit al dia, es convertiren ells en “intocables”. Desposseïts del poder que els atorgaven les majories absolutes, van anar caient un a un: Rita, Camps, Fabra, Rus, Cotino, Blasco… Encausats, engarjolats, defenestrats… Fins i tot els amos del seu partit els abandonaren. Justícia poètica.

Hem redreçat un País que semblava irrecuperable. I són imprescindibles quatre anys més per consolidar el canvi.  Després, com deia la meua iaia, “que siga el que Déu vulga”. Però quatre anys més són fonamentals per fer arrelar tot allò que s’ha iniciat. Diu un amic meu que, si no guanyem, serà pitjor que el 39. I la veritat és que, com a metàfora, és ben aproximada. S’imagineu Bonig de Presidenta, Cantó de Conseller d’Educació i VOX a la Direcció General de Política Lingüística? No és un acudit: és una possibilitat ben real. Per això, aquesta vegada, qualsevol persona que s’estime mínimament aquest País ha d’anar a votar el 28-A. És una irresponsabilitat no fer-ho. Una altra cosa és que no t’importe res i te la bufe tot. D’acord: no votes. Però tots aquells i aquelles que no se situeu en aquest “meninfotisme”, heu d’anar a votar. Amb el nas tapat i després d’haver-vos fet 4 cassalles, si cal. Però tothom a votar Botànic. I ja, de pas, aposteu pels de casa: no voteu sucursals.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *