Allà on passen les coses…

N’he parlat diverses vegades en aquest bloc: tinc debilitat per conèixer com funcionen les coses per dins. Aquesta dèria m’ha portat a formar part voluntàriament d’una mesa electoral, a treballar un parell de dies en una fàbrica de galetes i a observar amb curiositat els budells mecànics de cabines de telèfon, màquines de cafè i qualsevol altre aparell complex al qual hi tinga accès. Aquesta afecció també fou un dels motius pels quals vaig decidir tastar la docència universitària: volia veure per dins allò que tantes vegades havia vist des de fora -encara que també hi existia una curiositat i motivació docents-. En tot cas, com podeu observar, la gran majoria de situacions tenen un caràcter fortuït o accidental: no depenen, estríctament, de la meua voluntat. Tenen, per dir-ho d’alguna manera, un accès restringit.

Doncs bé: un seguit de casualitats insondables s’han conxavat per obrir-me les portes d’una realitat professional a la qual hi tenen accés ben poques persones: des de fa un mes treballe al Gabinet del Conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esports, Vicent Marzà. La meua condició de mestre d’escola m’ha obligat a visitar la Conselleria d’Educació incomptables vegades al llarg de la meua vida professional. Tanmateix, mai no havia tingut accès al seu engranatge més profund. I, ara, hi treballe! Faig mil i una feines però la més apassionant -i la que possiblement faig millor- és la d’escriure: redacte tota mena de textos per a l’assessor de Cultura i per al mateix Conseller. M’orienten envers la temàtica i el contingut, propose un text, el revisem i, finalment, el Conseller l’interpreta i el fa seu. Les meues paraules convertides en vehicle per transmetre les idees i el missatge cultural d’aquesta Conselleria. No és extraordinari? Encara avui, un mes després d’haver aterrat al Gabinet, em pessigue tots els matins per assegurar-me que no és un miratge professional allò que estic vivint. I això que, com bé entendreu, la intensitat i l’exigència del treball són màximes. I és que, com va dir un amic meu, treballe al cor del Sistema, “allà on passen les coses”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *