“No existe el deber de conocerla”

Heus ací l’orige de tot plegat: el pecat original de la nostra maltractada llengua. “No existe el deber de conocerla”, argüeixen els jutges del Tribunal Suprem per derogar diferents articles de la llei valenciana que volia normalitzar i fomentar l’ús del valencià entre el personal de les nostres administracions -encara ara, 35 anys després de l’aprobació de la LUEV…-. I es queden més amples que llargs. Recordeu: “No existe el deber de conocerla”. Cada vegada que hi pense em bull la sang. I la cooficialitat? De què li val a la nostra llengua? De no res. Les llengües són cooficials però una l’has d’aprendre per collons i l’altra, si vols l’aprens i, si no ho fas, no passa res. És una de les moltes perles de la sacrosanta Constitución española. El castellà, obligat i a la força; la resta de llengües, un capritx. Eixa és la nostra realitat lingüística. Ah, i no oblideu que els oprimits són ells, els castellanoparlants. Ells són els qui estan discriminats per les Administracions; ells són els qui no poden adreçar-se a la Guàrdia Civil o la Policia Nacional en la seua llengua per por a ser insultats o maltractats; ells són els qui no poden usar la seua llengua als jutjats; ells són els qui només tenen una pobre televisió en la seua llengua; ells són els qui no poden escoltar la seua llengua per la rádio perquè no hi ha pràcticament ni una emissora que l’use…

Que li quede clar a tot el món: allò que han dit els jutges del Tribunal Suprem és que la nostra llengua és de segona. Punt. I si no han escrit a la sentència “A joderse!” es perquè, políticament parlant, no és correcte. Però és exactament això el que volien dir.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *