La saviesa de les nostres plantes

“…Tractem, certament, amb els últims indígenes, amb les últimes veres veus d’un passat mil·lenari. Som davant les darreres anelles de la cadena trencada de transmissió oral de la vella ruralia, de l’última perla del collar desfet de la cultura de l’antiga agrura valenciana”.

Són les sentides paraules de Joan Pellicer, a qui la Diputació de València ha volgut retre un merescudíssim homenatge, ara que fa 10 anys de la seua inoportuna mort. A tres dies de concloure l’exposició “Joan Pellicer: La saviesa de les nostres Plantes”, m’he vist amb l’obligació d’escriure unes mínimes paraules, si més no, per convidar tothom d’acudir-hi. Sé que he fet tard però també sé que per poc que us estimeu aquesta terra i aquest País, hi heu d’anar. Us delectareu amb fragments del seu diari personal, que s’ha editat per a l’ocassió. I també trobareu curiositats diverses d’aquest estudiós i caminant incansable que, talment com féu Enric Valor amb les rondalles, va recòrrer el País Valencià per recopilar i salvar de l’oblit la saviesa de les plantes; tot allò que els pastors i les persones d’abans savien sobre elles, sobre els seus usos, noms i remeis. És una petita delícia en forma d’imatges, objectes i paraules, austera i senzilla, com li haguès agradat a Joan, que no us podeu perdre. És l’estima, la passió per la terra i la natura en estat pur.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *