TocDeQueda

Pensaments, anècdotes i paraules aproximades

9 de febrer de 2017
0 comentaris

Prevaricació lingüística

Ahir, el grup parlamentari del PP va presentar per la via d’urgència una Proposició no de Llei per la qual instava les Corts Valencianes a defensar que “el valencià és l’idioma oficial de la Comunitat Valenciana i que és una idioma distint i autònom de qualsevol altra llengua i, en concret, del català”. Com era previsible, el parlament valencià va rebutjar la proposta amb els vots contraris dels diputats de PSPV, Compromís i Podem i la no tan previsible abstenció de Ciutadans. És a dir, el PP es va quedar sol en el seu enèssim intent de revifar el conflicte lingüístic al País Valencià.

Més enllà de la patètica imatge que va donar el PP, caldria analitzar aquesta iniciativa des d’un punt de vista legal i administratiu. Des de l’any 1997, els tribunals de justícia del País Valencià i de l’Estat espanyol han emès 46 sentències en ferm que reconeixen la unitat de la llengua catalana, tot ratificant que el valencià i català són la mateixa llengua. I, tanmateix, després de 46 sentències, el PP continua atiant el secessionisme lingüístic i l’anticatalanisme per veure de recuperar el vot blaver i tornar a generar un conflicte lingüístic que ells mateix van inventar als anys 70. Afortunadament, sembla ser que l’eslògan “No mos fareu catalans” ja no funciona a València: tan de dir que venia el llop, al final ningú no en fa cas. Com deia, però, més enllà de la mediocritat política que demostra el PP valencià, la seua perniciosa actitud envers la nostra llengua podria ser constitutiva d’un delicte penal. En llenguatge jurídic, la prevaricació és “un delicte que es comet quan una autoritat, jutge/advocat o funcionari públic dicta una resolució arbitrària en un assumpte administratiu o judicial, sabent que aquesta resolució és injusta, per la qual cosa incompleix els deures del funcionariat (…) Està sancionada pel Dret penal, que busca la protecció tant del ciutadà com de la mateixa Administració. Prevaricar, doncs, és exactament allò que fa el PP quan els seus diputats -funcionaris públics- insten a les Corts a dir que el valencià i el català no són la mateixa llengua. Saben que valencià i català formen part d’un mateix domini lingüístic; saben que hi ha 46 sentències en ferm que avalen la unitat de la llengua; saben que la Acadèmia Valenciana de la Llengua -màxim òrgan competent en matèria lingüística- reconeix la unitat de la llengua… I, tanmateix, proposen iniciatives legals per defensar exactament el contrari. Això és prevaricar descaradament. Qui s’anima a denunciar-ho?

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!