TocDeQueda

Un captaire dorm a la façana d’un banc on s’hi pot llegir “Bienvenido”. És la plaça de la Glorieta, una de les zones més exclussives de València. L’esguard em va copsar i vaig decidir de fer una fotografia per acompanyar un text que denuciés aquesta mena de paradoxa capitalista urbana. Tanmateix, mai no m’hi vaig posar i la imatge va quedar oblidada en algun racó del meu ordinador. Ara fa uns dies, navegant per les seues entranyes cibernètiques, la vaig tornar a veure i vaig descobrir un petit detall que ha capgirat el sentit inicial d’aquestes paraules i m’ha empès a escriure-les, set anys després.

Mireu l’infant. Just en el moment que vaig fer la fotografia està mirant el captaire. Què deu pensar? Pensa alguna cosa? Què li suggereix una imatge tan extrema? Li fa pena? Li fa por? Com reacciona el seu raonament davant d’un fet tan radical? Intente endinsar-me en el pensament de l’infant: [Carro de Mercadona. Home dormint al carrer. Per què? No té casa. Per què no té casa? És pobre. Per què és pobre? No treballa. Per què no treballa? Per què no demana ajuda?] O, potser, ha “naturalitzat” la imatge i li és completament indiferent. Són pare i sa mare li diuen que ja passa a les ciutats i, quan s’ho trobe, que no mire i continue caminant. Lliçons infalibles del sistema capitalista. I nostres, dels adults. Pobres infants…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!