TocDeQueda

Pensaments, anècdotes i paraules aproximades

25 de gener de 2017
3 comentaris

Un Berlusconi a la Casa Blanca

Donald Trump ja és president dels Estats Units d’Amèrica. La notícia, per més que esperada des que guanyara les eleccions el novembre passat, ha generat una convulsió mai vista als EUA. Sense anar més lluny, l’endemà de la proclamació, l’anomenada “Marxa de les Dones” va recòrrer Washington DC clamant contra el nou president, convertint-se en una de les manifestacions més multitudinàries de la història dels EUA. Alhora, a totes les grans ciutats del país es van convocar concentracions de protesta també amb gran afluència de públic on es podien llegir consignes tan originals i contundents com “I’m affraid!” (Tinc por!) o “Bridges not walls” (Ponts, no murs”). I, com és sabut, el nombre de personalitats de tots els àmbits -política, economia, cultura, cinema, esports…- que alcen la seua veu públicament contra Donald Trump no para de créixer. No és per a menys, la veritat. Després de 8 anys d’una presidència sense un sol escàndol important i modèlica pel que fa a les formes, on l’elegància, l’educació i l’humor de Barak Obama han estat la marca institucional de la Casa Blanca, prendrà el relleu un personatge que és la seua viva antítesi: un empresari egòlatra, maleducat i groller que, entre moltes altres barbaritats, ha afirmat que “no dubtarà en prohibir totalment l’entrada de musulmans als EUA”. Per exemple… És, doncs, comprensible que bona part dels ciutadans nordamericans estiguen indignats. I espantats.

No sóc jo -per les meues evidents limitacions- la persona indicada per fer una anàlisi rigurosa de les conseqüències geopolítiques, econòmiques i militars que poden desencadenar-se amb l’arribada d’un energumen neoliberal d’aquesta magnitud a la presidència de la nació més poderosa del Món. Tanmateix, els entesos només s’atreveixen a dir que encetem una etapa “incerta”. Uauh! Quin atreviment d’anàlisi! El motiu d’aquesta “prudència” té a veure amb els biorritmes histèrics i imprevisibles del sistema capitalista que, tan prompte enfonsa els mercats per unes declaracions del president del Banc Central Europeu, com queda indiferent davant l’aparent hecatombe que havia de ser el “Brexit”. Què passarà? No en tinc idea. Tanmateix, l’adveniment de Trump m’ha fet venir a la memòria una pel·lícula dels 80 que vaig vore de ben menut i que, llevat del títol, tinc esborrada per complet: “El declive del Imperio Americano”. Qui sap si d’ací uns segles, els llibres d’Història situaran l’era Trump com l’inici de la caiguda de l’Imperi Americà. La veritat és que no podem descartar aquesta hipòtesi, atenent els despropòsits que té en ment esta mena de Tio Gilito 3.0. De fet, els redactors de “El Mundo Today” ja han advertit que, de continuar així, Donald Trump els deixarà sense feina. “Ha puesto el listón muy alto. No podemos seguir su ritmo”, han declarat abatuts recentment. I això que s’esforcen! Mireu sinó el magnífic titular que publicaren després de la victòria electoral de novembre: “Trump llama a mantenimiento porque el botón nuclear no funciona”. El veig capaç… si abans no el fan fora: tinc el pressentiment que el magnat de Nova York seguirà els passos de Nixon. El temps dirà.

Com era d’esperar, Donald Trump també ha desencadenat una onada d’indignació a les grans capitals europees: Paris, Londres, Brusel·les… Al Vell Continent, la gent clama amb la mateixa vehemència contra el nou president i titlla el poble americà d’ingenu, ignorant i beneit per haver atorgat el poder absolut a un milhomes adinerat. “Eixes coses només passen als EUA”, he escoltat dir amb menyspreu un fum de vegades. Mira que ens agrada als europeus de donar lliçons de moral i maduresa política, oblidant -per posar un exemple- que som el continent que va provocar les dues guerres mundials. A barbaritats no ens guanya ningú -i a polítics impresentables, tampoc- però això no ens impedeix d’anar pel Món de perdonavides morals i ètics. De fet, Donald Trump no és més que la versió atlàntica de Silvio Berlusconi, ex Primer Ministre italià. Ja fa temps que l’havíem inventat els europeus. Les similituds són absolutament incontestables: empresari groller i prepotent que controla un munt de mitjans de comunicació i que, finalment, es fa amb el poder gràcies a la seua popularitat mediàtica i a la ineptitud de la resta de polítics. Un perfil calcat, vaja. I estem parlant d’Itàlia, eh! Bressol de les nostres llengües, del renaixement, de la cultura amb majúscules, dels grans pintors… I no fou una relliscada, eh! Que va ser triat tres cops i va governar Itàlia durant més de deu anys sense tenir ni punyetera idea de res relacionat amb la política internacional, la diplomàcia o la gestió pública. Així doncs, els EUA no han inventat res amb l’elecció de Donald Trump. L’única diferència rau en el poder i la capacitat de fer mal que, en el cas del nordamericà, és il·limitada. I això, certament, fa una mica de por. S’imagineu a Silvio Berlusconi Comandant en Cap de l’exèrcit més poderos del Món? Se’l podeu imaginar amb el maletí nuclear a les mans? Doncs deixeu d’imaginar: el té la seua ànima bessona.

  1. “Ai, síiiii… Com trobarem a faltar el glamour de miss Obama. I les formes, l’elegància, l’educació i l’humor d’en Barak Obama! [Tot i que eren negres, no ho són tant com aquest barrut i ultrareligiós de Ben Carson que el maleit de Trump ha nomenat al seu govern]. Perquè és de tots sabut que el premiat amb el Nobel de la Pau ha fet un gran bé a Libia, Siria o allà on hagui posat mans i manigues. Allà baix, a Alep per exemple, de ben segur que els opressors cristians degollats pels incompressos i oprimits musulmans deuen estar contents del model Obama-Clinton. Au, carinyo, tanca el CD de la Madonna (feladora oficial de l’imperi), posat la xancla rosa al cap i anem a la concentració contra les politiques neoliberals de Trump; no fos que fessim tard i ens perdessim la rua LGTBIZPedofila, on participarà aquell nen que vam conèixer a la convenció de la Hillary i que deia que volia ser pardal [que mono, ell… Ai senyor!]”.
    Transcripció, més o menys fefaent, del dialeg unipersonal d’un/a participant a la trobada de majorettes del propassat dissabte [data local] a Washington DC.

    Li informo que a casa nostra multitud de municipis tenen legislació on prohibeixen l’apertura de locals de culte no-catòlics romans. I molts d’aquests municipis, els seus governants han alçat la veu en contra de la victòria del sr. Trump.

    Atentament

  2. Benvolgut JRRiudoms:

    Ja em disculparà però no acabe d’entendre la seua ironia. Òbviament, no he volgut entrar en el fons de la qüestió sobre el mandat d’Obama, car m’hauria demanat un temps que no tinc. Podriem parlar de la cobertura sanitària per a molts nordamericans que no poden pagar-se una assegurança privada, la recuperació de l’economia americana després d’encetar la seua presidència l’any de la crisi total (2008), la retirada de les tropes d’Iraq i part d’Agfanistan, la “contenció” militar de l’exèrcit nordamericà -no han envaït cap país, que és molt tractant-se dels EUA-… El bagatge social del seu mandat és més que evident.

    D’altra banda, la qüestió de les formes, la qual vosté ridiculitza, també té -en la meua opinió- la seua importància. Evidentment, les formes no ho són tot però ajuden. I és d’agrair de trobar personalitats que parlen amb correcció i educació en les seues declaracions públiques. Però potser vosté p`refereix l’estil de Jesús Gil. No ho sé.

    Per últim, això que diu de Síria i Líbia em sembla bastant tendenciòs. A Líbia, qui portà la veu cantant en la intervenció no foren els EUA sinó França. I parla dels cristians assassinats de Síria. Home, pense que a Síria, hauran mort bastants més musulmans. Però li he de dir que no m’agrada la distinció que fa: per mi, un mort cristià significa la mateixa desgràcia que un mort musulmà.

    Atentament,

  3. Jo tampoc entenc les falàcies, prejudicis i mentides que moltes cròniques periodístiques aboquen sobre Trump o alguns dels membres del seu govern.
    I de ben segur que si l’Obama hagués estat tant bo per la majoria dels ciutadans dels EUA, hagués sortit elegida la sra. Clinton (malgrat el tarannà del seu marit)… De “personalitats” de suport no els hi va mancar.
    Això que vostè diu que l’economia dels EUA ja s’ha recuperat, també ho diuen els del PP sobre Espanya. No és del tot cert, com tampoc és del tot cert que la “reforma” sanitaria de l’Obama no és tan popular com molts diuen.
    Sobre les formes i fons, prefereixo quelcom que tingui contingut (per exemple, https://www.youtube.com/watch?v=payas5H8iVw, un discurs del sr. Ben Carson -actual secretari d’habitage del govern dels EUA- davant el sr. Obama). No vull triar entre la greixor d’un Gil i la buidor d’un Zapatero. Davant la impossició d’un discurs que la majoria dels periodistas ens volen introduir tant sí com no, trio la democràcia (encara que per alguns sigui la democràcia dels ignorants i morts de gana). Això, independentment que algunes actituts ja siguin per elles mateixes ridicules o patètiques.
    Sobre Libia (i l’ISIS) la sra. Clinton en sap bastant, per ser una de les partidàries de voler arreglar el món a la seva manera.
    La tendència de l’ISIS i de l’anomenat Exercit Lliure (i altres grups rebels) a Siria ha estat carregar-se (mitajnçant l’assassinat) a tot aquell que no era musulmà. Aquests assassins, al no trovar-se a qui enviar a l’altre barri, han seguit amb els musulmans xiites i altres branques musulmanes no-sunnites. Amb això, occident ha estat prou clar: fins que Rússia, Sirira, Iràn i altres no han començat a guanyar batalles als assassins de l’ISIS i socis, l’opjnió pública [sic] no han aixecat la veu contra la guerra… Ah! Perfecte!: mentre els degollats eren jueus, cristians i altres minòries: muts i a la gàbia. Ara, que els terroristes están perdent ciutats i plaçes: “Aturem la guerra!” (no fos cas que fossim titllats com a islamofobs). Les distincions entre morts -i vius- no les faig jo; només dic que els musulmans de l’ISIS ja no s’han carregat a més cristians o a altres minories perquè no han pogut (ja no en queden al territori). I a la guerra de Siria és cert que la majòria dels morts són musulmans: sent majòria de la població, és quelcom lògic (lògic, que no vol dir “bo”); però no és menys cert que hi ha hagut per part de l’ISIS i els grups rebels una voluntat d’extermini a tot aquell qui no sigui musulmà sunnita de la mateixa corda.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!