TocDeQueda

Les festes de Nadal i Cap d’Any són fites idònies per practicar l’arqueologia emocional, un concepte que desconeixia i que, des que el meu estimat Xavi Mata me’n féu esment, m’ha perseguit d’una manera implacable: em sembla d’un enginy grandiós. Arqueologia emocional… Cercar records amagats al laberint de la memòria: recuperar persones i noms; imatges i llocs; paraules i flaires… que, després d’haver format part de la nostra vida, un bon dia, s’esvairen sense deixar cap rastre físic però sí una emprempta mnemònica. És un prodigi, la memòria… Ens permet de viatjar a través del temps i “tocar” amb els seus dits episodis vitals remots o, fins i tot, persones que ja no són entre nosaltres.

L’excavació “arqueològica” a la qual el meu estimat Xavi feia referència, però, no tenia res a veure amb cap data o diada assenyalada. Fa ara un mes, la nostra classe de l’escola La Masia, ens vam reunir per celebrar el nostre 40 aniversari. Tinc la fortuna d’haver mantingut la relació i el contacte amb molts dels companys i companyes de l’escola. Amb d’altres, però, des que l’any 1990 surtírem de l’escola, la relació ha estat més intermitent o, fins i tot, inexistent. Allò que no hem perdut cap de nosaltres és l’amistat i el record d’una infantesa amable i divertida. Per això, ajuntar pràcticament tota la classe i retrobar-nos fou certament emocionant. Però, com bé vaig dir els amics i les amigues, “40 anys no es fan tots els dies”. Volia anar una mica més enllà. Com? Fent la trobada, precisament, a la nostra escola… i amb els nostres mestres! Necessitava el consentiment del centre i, després de parlar amb MaJesús Garcés -secretaria-, Josepvi Martínez i Júlia Benítez -membres del Consell Rector-, em van comunicar que l’escola estava encantada d’acollir-nos. A més a més, em facilitaren els telèfons dels nostres antics mestres -alguns ja jubilats i la resta a punt de fer-ho- i, de nou, pràcticament tots em confirmaren entusismats la seua assistència.

I, dit i fet! El passat 26 de novembre ens trobàrem a l’escola per dinar al mateix menjador on havíem dinat tantes vegades i compartir els nostres records i el nostre present, també amb Enric Alcorissa (5è d’EGB), Xavier Moraira (6è d’EGB), Ximo Aguilar (8è d’EGB), Anna Devis (4 anys i 4t d’EGB) i Pep Lliso (7è d’EGB), els mestres que ens ensenyaren a estimar la nostra llengua, el nostre País i, sobretot, a respectar tothom. Val a dir que Xelo Saragossà (2n d’EGB) i Vicenteta -2 anys-, finalment, no poguéren acudir. I no m’estaré de recordar el nostre estimadíssim i malaurat Vicent Ferrandis -mestre de la nostra classe a l’edat de 5 anys i a 3 d’EGB- que, d’estar entre nosaltres, ens haguès acompanyat el primer. Va per tu, Vicent!

Fou, no cal dir-ho, una d’aquelles jornades que no mai s’oblida: un viatge fantàstic per la nostra prehistòria on, tots i totes, vam trobar un munt de fòssils en forma d’anècdotes, records i emocions.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!