TocDeQueda

La notícia va córrer com la pòlvora, mai més ben dit: dimecres passat, la UNESCO va declarar la festa de les Falles “Patrimoni Immaterial de la Humanitat”. El foc i la flama, doncs, amplien la presència valenciana en aquesta il·lustre i prestigiosa llista, acompanyant tres de les nostres meravelles culturals: El misteri d’Elx, La Muixeranga d’Algemesí i el Tribunal de les Aigües de València. Indubtablement, una magnífica notícia, per molt que, com era d’esperar, alguns hi troben pegues i connotacions mercantilistes. No ho entenc, la veritat. En la meua opinió, aquesta no és la mena de distincions que atreu els “voltors” de l’IBEX o dels fons d’inversió. Ans al contrari: aquest reconeixement és l’antítesi de l’esperit especulador que va portar la Copa Amèrica i la Fórmula 1 a València per espoliar el nostre País i convertir-lo en l’epicentre corrupte del PP. Així doncs, que les Falles siguen patrimoni de la Humanitat no tindrà cap efecte nociu envers la festa com, d’altra banda, no l’ha tingut envers la resta de patrimonis valencians. De fet, tothom -sense excepcions- es va alegrar quan atorgaren la distinció al Misteri d’Elx o a la Muixeranga d’Algemesí. I, doncs? Per què quan es tracta de les Falles hi ha qui impregna la bona nova de desconfiança i mal auguri?

Més enllà dels hipotètics beneficis que s’hi puguen derivar, allò indiscutiblement cert és que aquest guardó cultural reflecteix una manera de fer i de ser “valenciana” diametralment oposada a la imatge de corrupció, provincianisme i mal gust que Rita Barberà i el PP havien infós al fet “valencià” després d’un quart de segle de governar-ho tot amb majories tan absolutes com despòtiques. Sembla un miracle però, en menys de dos anys, els valencians hem passat de la “Crida” més vergonyosa que es recorda –“Deijem pasar el caloret de l’hivern”– a celebrar una “Crida a la Humanitat”. És, conceptualment parlant, un canvi d’allò més significatiu: del menyspreu i el despropòsit al reconeixement universal. I en valencià. No està malament, tractant-se de les Falles i venint d’on venim.

Només per millorar la nostra imatge com a poble i recuperar una mica de dignitat i prestigi, pagava la pena de rebre aquest premi “immaterial”. Tanmateix, pense honestament que haver rebut la distinció de la UNESCO tampoc no aportarà grans beneficis o millores a la nostra festa més internacional. Tan de bo que puga servir per reduir els excessos de tota mena que, malauradament, caracteritzen la festa fallera: soroll insuportable, caos circulatori, contaminació extrema, nombre desmesurat de falles i dubtosa qualitat artística d’un bon grapat d’aquestes… El temps dirà. Jo, personalment, no hi confie massa. En tot cas, seria molt benvingut -més enllà del joc de paraules- que la declaració de patrimoni de la Humanitat fora l’inici, el punt de partida, d’unes Falles més humanes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!