TocDeQueda

No és de bon gust fer sang de les desgràcies alienes ni, encara menys, alegrar-se’n. En tot cas, ja em disculpareu: amb Rita Barberà no puc evitar-ho: és superior a mi. Tampoc vaig poder evitar-ho quan Alfonso Rus fou defenestrat pel PP, en maig de 2015, després de fer-se públiques unes converses en les quals se l’escoltava comptant bitllets de 500. En aquell moment, vaig escriure unes paraules que ben bé podria copiar per fer aquesta entrada. Tanmateix, la magnitud del personatge i la rellevància que ha tingut en la vida dels valencians al llarg d’un quart de segle, m’han empès a escriure unes poques línies per mostrar la meva joia, la meva exultant alegria.

Qui ho anava a dir… Rita Barberà, la proclamada “alcaldesa de España” per Mariano Rajoy; la persona que feia tremolar València només de moure un dit; la falca del PP quan venien mal dades; la protegida de Manuel Fraga… Rita Barberà, la icona del PP, imputada pel Tribunal Superior de Justícia en el cas Taula, que investiga el finançament il·legal del Grup Municipal del PP de València. Val a dir, però, que l’alcaldesa perpètua hauria d’haver estat encausada en gener de 2016, quan va esclatar l’operació Taula, juntament amb les més de cinquanta persones -regidors, exregidors, assessors…- del seu Grup Municipal. Tanmateix, la seva amistat i fidelitat envers Mariano Rajoy fou recompensada amb un escó al Senat, just a temps per atorgar-li l’aforament i protegir-la de la justícia ordinària. Ara, però, aquest últim favor ha esclatat a les mans del President del Govern en funcions talment com si es tractés d’una bomba de rellotgeria: en el moment més oportú. I les despulles de Barberà l’han empastifat de dalt a baix: Rita s’ha donat de baixa del PP però ha deixat molt clar que no pensa dimitir del seu escó al Senat, tot incendiant el Partit Popular: uns, la defensen a mitja veu; d’altres, la repúdien enèrgicament; i la gran majoria, com el seu amic Rajoy, fan com si no l’hagueren vist en la vida. Talment com informava  El Mundo Today: Rajoy asegura que no conoce a Rita “ni a nadie del Partido Popular”. Bravo!

Mentrestant, Rita Barberà passarà a formar part del Grup Mixt del Senat on, coses de la vida, cobrarà 2300€ més que abans. “Encima, premio!”, que diu un amic meu. Els diners, però, no seran de massa consol. Quan ocupe el seu nou seient al Senat, Rita mirarà a la dreta i veurà el seu “enemic” de Compromís, Carles Mulet, amb cara de pocs amics; esfereïda, girarà el cap a l’esquerra i veurà els senadors de Bildu; espantada, mirarà cap a davant i veurà els senadors del PP; ignorada, mirarà al seu darrere i veura una paret. En eixe precís moment, jo gaudiré de veure una persona tan prepotent, maleducada i feixista, arraconada i menystinguda per tothom, fins i tot, per aquells que, no fa ni dos dies, l’adulaven públicament. I, potser, abrumada per la sol·litud, recordarà aquell míting a València on, exultant i plena de joia, tractava de localitzar una “pandilla nueva que había hecho” entre el públic amb una frase que passarà a la posteritat: “Dónde estan mis coleguillas?”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!